Dilluns vaig anar al cinema, dos cops en una setmana!, això és un rècord per mi, varem anar a veure Vendetta, una peli, que francament, em va fer certa por...
Parla del pensament únic, de les veritats en un puny, dels que sempre tenen la raó i la imposen a la força, a través de fer patir, matar i torturar, com tans anys ha fet l'església, les religions, els bons, els dolents.
Només que en aquest cas, la por la imposa el govern del moment, realment vaig patir, ni imaginar que passés una cosa així avui en dia.
Acabo de llegir la crònica de la Judith Vives al Capgròs.com i la trobo encertadisima, jo que no tinc ni ideia de cinema, penso com ella.
El final fluixet i massa tòpic, la peli tampoc "mata", però estic contenta d'haber.hi anat i d'haber sopat amb dos joves encantadors.
2 comentaris:
Jo vaig anar a veure-la el diumenge i podria dir que gairebé em van portar al cine, no tenia ni idea de que anava la pel·lícula.
Però la veritat és que va ser millor del que em podia esperar, i en algun moment em va fer rumiar una mica sobre els discursos de la por i la seguretat. No és el típic film que neix d'un cómic buscant l'espectacle sense complexos i això em va agradar.
En fi, que la tarda del diumenge va ser bastant passable...
Un petonet Joana.
Gràcies per participar del meu blog, Joana!
D'altra banda, nosaltres teniem pensat anar al cinema avui, però ja se sap: en aquestes coses SEMPRE acaben escollin elles...què hi farem...
Publica un comentari a l'entrada