"Atac" de tendresa...

Acabo d'escoltar a El Periodico de Catalunya, una de les cançons noves de Joan Manuel Serrat, he tingut, mentres escoltava la seva lletre, i mentres en Martí em preguntaba qué em passaba de les llàgrimes que han vingut als meus ulls, un "atac" de tendresa, de vegades no sabem explicar el que tenim, jo sols se que els pels els tenía de punta, els ulls eren un munt de llàgrimes i estaba emocionadisima, ell és un mestre, sensa cap dubte, jo avui he estat aquella alumne que escolta i entén, no sols entén, gaudeix amb l'explicació.
Ara, aqui, asseguda amb en Martí al "nostre racó, soc feliç, vull compartir aquesta petita felicitat i aquesta foto de JPinto amb la Núria, ella ja sap....

'Cremant núvols'
(Lletre i música: Joan Manuel Serrat)


Cremant núvols passa el sol
vertical i el món s'atura.
Demanant pietat al focs'amaguen les criaturesa
l'ombra de qualsevolombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.

El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba.
I tot dol i res no voli tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada,
fantasia d'un amor
d'eternitat limitada.
No treu banyes el caragol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.

Vigila en travessar el bosc
que els matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

Patrona dels inactius,
Santa Mandra del Migdia,
protegiu l'amor furtiu:
si així ho vol Déu, així sia,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.

Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en altres contrades plou
i a una altra part el món plora.
Uns de festa, altres de dol,
uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.