dimarts, 5 de setembre de 2017

Odi....

Fa dies que no dic gaire cosa, concentro la meva energia, mai més ben dit, a llegir, xerrar algunes estones, mirar alguna sèrie i poc més. La resta, se l'emporta la feina. Anar ranca és el que té, costa tot el doble.
Com puc caminar poc, surto poc.
He intentat estar lluny de tota aquesta informació, desinformació, que corre. D'un costat i de l'altre, tant és. La cosa és veure qui menteix més o la diu més grossa.
He vist imatges esfereïdores, dels atemptats, dels morts i mortes, que no hauria volgut veure, però principalment, hauria volgut que no passessin.
I aquí, que som tan internacionals i assenyats, què fem?, la guerra de les banderes. No del respecte als morts/es i famílies, no.. no...
Aquí traiem l'odi a passeig, la visceralitat contra qui no pensa com ells. La imatge d'aquestes dones estripant cartells en castellà en són una mostra evident. Em pregunto, no ho puc evitar, si en varen trencar en anglès...
després que si els mossos ho fan bé, o no, que si la policia, que si la guàrdia civil... potser penseu que les persones afectades els hi importa una merda això?, han mort persones, deixeu de tirar-vos pedres i aneu per feina pebrots!
La poca gent amb qui he parlat d'aquest tema, és que no en vull parlar que m'emprenyo, uns que sí és que Espanya no sé què, els altres que si els independentistes no sé què...
A mi, personalment se menfot. Del tot!
Aquesta situació que vivim, ara sí, ha crispat l'ambient, famílies, companys i companyes de treball, persones que són amics i amigues de tota la vida i s'emprenyen per les banderes. No m'ho han explicat, ho he vist.
Potser, si tots i totes, plegats, veiessin el desencant, el desànim que generes, la indiferència... i sobretot, l'enorme fàstic que ara mateix em fan, en general, recapacitarien.
Ara que hi penso, cal tenir cervell per això no?
Quina pena més gran genereu....
En el fons, tant us fa el que ha passat, sols esteu a lo vostre. Els d'aquí, i els d'allà.
I tot això, va deixant restes, va fent enemistats, va generant un radicalisme excloent contra qui pensa diferent, qui sent i ho veu diferent.
Van fent pàgines on parlen de democràcia. Quina democràcia quan practiquen el feixisme més antic, la des acreditació, la vilesa, la falta de respecte, contra qui pensa d'una altra manera? 
La xarxa va plena d'insults al respecte.
Jo no sóc l'enemic per pensar diferent, i tot el dia rebo missatges independentistes al meu mòbil, jo, em limito a no respondre, sé que ho fan per fotre la Joana.
Ni que la Joana, jo, ara mateix, no vull escoltar, sentir ni veure, de tan tipa com estic.
I digueu, qui netejarà tota aquesta merda escampada?, dubto que es pugui fer.

I trista, molt trista...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Tens tot el dret d'estar cansada, trista i fastiguejada per la situació de tensió que estem vivint. És realment cansat haver d'estar així, però no es pot simplificar tot a una guerra de banderes només, a treure-les quan no toca. Potser no tocava treure estelades a la manifestació dels atemptats, però saps què hagués passat? Que de banderes espanyoles sí que n'hauria hagut, i la foto els hagués quedat molt maca als mitjans espanyolistes, és el que buscaven. Per això va córrer el missatge de no portar estelades a la mani, però no es va fer cas. Saps que les estelades se les porta cadascú de casa. A la mani hi havia persones repartint banderes espanyoles perquè estiguessin presents, perquè se'n veiessin. No és això el que ha dividit la gent. No és si els mossos són bons o no. És la manipulació informativa, i a qui prefereixis creure quan t'informen. L'odi es genera als mitjans, i les xarxes socials són només un altaveu crispat, perquè a aquestes alçades ja estem tots molt calents. És cert que per les dues parts hi ha comportaments reprovables, hi ha comentaris que no tenen res a veure amb els colors o les idees. Però és que estem davant d'una decisió molt important, i una gran majoria de la gent de Catalunya vol participar-hi. De l'altra part, només volen impedir que prenguem cap decisió. Per això no es pot restar indiferent. I no podem anar amb el lliri a la mà, perquè Catalunya té un Estat en contra, i farà el que calgui per impedir-nos ser. Fins i tot, i mira què et dic, tenir informació sobre un possible atemptat a Barcelona i no passar-la a la gent d'aquí. Mirar cap una altra banda. Si són capaços d'això, de què no seran capaços. Tot i això no vols que Catalunya se separi d'Espanya? No passa res, és completament legítim. Ves i vota No l'1 d'octubre.

xavier pujol ha dit...

Estem molts trists tots plegats pels atemptats. Les calúmnies que alguns mitjans, sobretot d'obediència espanyola, estan escampant, són incompatibles amb el dol que estem passant, sobretot les famílies de les víctimes de l'atemptat.

Oliva ha dit...

ES TRIST,PERO INEVITABLE,ESTEM FEN UNA REVOLUCIO I EL TEVES O MEVES,ES EL PREU.

joan gasull ha dit...

La democràcia hauria de tenir la llibertat que ens venen de poder expressar el que volem. Sembla ser que no pot ser, la dictadura ens diu què podem o hem de pensar.
Jo també estic tip de tot plegat, tinc clar el que vull i respecto totes les opinions sempre que no m'insultin.

Joana ha dit...

Xexu, disculpa, però crec que no has posat prou atenció al meu escrit...
Em fas un "míting" que no cal, el meu cansament, és amb tots i totes, les banderes, deixo clar que TOTES.

Xavier, del tot d'acord, d'aquí la meva queixa.

Oliva, que us vagi bé la "revolució", ni que no la veig enlloc, veig tan sols el que he escrit.

Joan, crec que em coneixes prou, i de prou temps, per saber que sóc una gran, i no parlo del meu cos :), demòcrata, convençuda. Però per mi, tot això, és una gran patotxada.

Així i tot, tothom sap que estic a favor d'un referèndum, això sí, quan aquest serveixi per a alguna cosa, no per lluir perruques i somriures estúpids.
De totes maneres moltes gràcies per donar la vostra opinió!