divendres, 15 de setembre de 2017

No sóc l'enemic....


Per pensar diferent, per sentir diferent, per veure les coses d'una altra manera, per pensar que falta diàleg i ganes, no, jo no sóc l'enemic.
Sóc l'amiga i companya que tants cops has compartit sopars, caminades, cafès, jornades de gresca, també algunes estones de dolor i abraçades en situacions complicades.
La que t'ha escoltat. La que tu has escoltat i consolat, acompanyat i abraçat.
Sóc la mateixa persona que un dia et va fer confiança i et va donar el número del seu mòbil, aquest que tan poca gent té. Per tal que en fessis un bon ús, perquè em trobessis si et calia que hi fos, escoltar-te quan et calgués, hi crec que sempre he estat aquí.
Sóc aquella que un dia vas trucar de matinada, desanimat/da per penes d'amor o de feina, la que mai ha rondinat per ser fora d'hores.
Sóc l'amiga que t'estima, et respecte, la que malgrat treballar en el "tema", mai t'ha fet campanya, mai ha intentat canviar les teves opinions, mai, però mai.... ni tan sols ha mencionat que ho pensis.
No, no sóc l'enemic, i ara, que em sento atacada, agredida, incompresa, estressada amb aquesta situació, jo, que ni tan sols em manifesto a casa, la llibertat per sobre de tot!, ara, deia, em sento, del tot violentada en la meva intimitat.
Camino, poc, però quan ho faig i trobo persones com tu, que em busqueu, em cerqueu, gairebé em perseguiu, per dir-me el malament que ho fan, que no pensar com vosaltres és dolent, que els "meus" tal i tal... no és pitjor el que tu fas enviant-me centenars d'imatges, de vídeos, de "memes", i veient que no et responc, que no vull entrar a debatre, que segueixo sent la punyetera Joana, bo i així, insisteixes, insistiu.
I resulta que no m'he de sentir així, que sols vols, voleu, que vegi la "llum"....
Democràcia dius?, tu, vosaltres, que no em respectes?, que m'assetges contínuament?, que després de tants anys em veus com de l'equip de les "ombres"? Quina democràcia voleu?
NO, democràcia és una altra cosa. I el respecte, lo primer de tot. És el lliure pensament. És parlar sense estridències, sense avasallar, sense insultar, tan sols, per pensar d'una altre manera.
Si no us deixen votar, no és pas culpa meva no?. Us sentiu agredits per l'estat, dieu, i jo?, per vosaltres.
Jo, no sóc l'enemic. No m'agredeixis més.
Vindran temps, millors... espero.... de moment, sols veig núvols negres.
(Ja tinc silenciades 7 persones i 3 grups al mòbil, trist, molt trist)

4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

La llibertat és poder fer el que un pensa sense fer mal als altres.
La política ens obliga a pendre decisions i acatar el que la majoria ha decidit, l'error està en voler influenciar en el pensament dels altres.
Són temps difícils tots han fet coses malament, però per salut nostre hem de fer un pas endavant i provar de viure dignament.
Estic fart d'expolis i males gestions de tots els colors, vull aprofitar els impostos que pago, que no són pocs.
Jo de tu votaria si.....😘😘.
Un petonàs Joana, t'entenc més del que et penses.

Daniel ha dit...

Des del respecte que et tinc com la meva mare que ets, també t'animo a votar pel Sí per tu i per les properes generacions. Ja n'hi ha prou de Marianos, Aznar, corrupció a tots els nivells, censura i manipulació, atacs constants a la nostra llengua i cultura... visc molt lluny de Catalunya pero he votat Sí perquè t'estimo i no crec que la gent m'importa es mereixi estar governada per mafiosos. Tot i això respecto totalment si tens un altre punt de vista i no toleraré que ningú t'ataqui per això. Muasss!

Oliva ha dit...

LA POLITICA,TE UNA CARA LLETGA...NO TOT A DE SER SERVEI...
EL ALTRE DIA,LA DELEGADA DEL PP.DEL MEU BARRI,QUASI PLORANT,M'EXPLICAVA QUE EN EL BAR DEL MERCAT,NO LI HAN VOLGUT SERVIR UN CAFE EN LLET,...COM SI NO HI FOS,L'HE TINGUT QUE CONSOLA,JOOO¡¡¡,QUE JA TE NASOS LA COSA.

xavier pujol ha dit...

Som un país de seny i rauxa, de mar i de muntanya, de Lluís Llach i Joan Manuel Serrat. De Manel i Amics de les Arts. De vi o de cervesa, de pa blanc i pa integral. De Sopa de Cabra i els Pets. De dretes i esquerres. De burgesos i obrers. De Carme Forcadell i Inés Arrimadas. De Javier Cercas i Jaume Cabré. D'Ana María Matute i Mercè Rodoreda... I no sempre cal triar, la majoria de vegades totes les opcions ens enriqueixen.
Hem d'estar contents en la diversitat. Viure i deixar viure. Opinar i deixar opinar. En definitiva: de sí o de no. L'1-O demostrarem al món aquesta diversitat. Amb bon rotllo, i si pot ser amb amor.
I abraçades, guanyi qui guanyi.