dimarts, 29 d’agost de 2017

Retalls d'estiu...

No hi ha cap dubte, s'ha acabat el bo, sempre dura menys del que ens agradaria, però... les vacances es van acabar i jo... he tingut un estiu deliciós.
Ha estat un estiu de retalls variats, plens de colors, molta tendresa, coses i persones noves i per sobre de tot això, ha estat un estiu familiar.
He gaudit una setmana amb el fill gran, en Carles, i la seva família, a Queralbs, els que em llegiu fa temps sabeu què significa aquest lloc per mi, pel meu esperit i la meva vida. El meu paradís personal, aquest any, l'he compartit i ha estat, del tot, un èxit.
Hem caminat, parlat, jugat, menjat, compartit.... espero que ho tornem a fer.
Després, va venir l'única "pega" d'aquest, en arribar a Mataró i sols caminant, m'he trencat el menisc, trobo a faltar com l'aire caminar... no he agafat la baixa, ni ho faré si no és indispensable, però ha estat una pedra al meu estiu que trigarà a tenir solució.
Com no podia fer més vaig seguir els plans d'estiu i vaig marxar cinc dies a la Rioja amb el meu germà Mingo i la seva dona, la Rosa.
Laguardia ha estat el nostre quarter general, des d'allà hem visitat molts llocs, a l'anar amb cotxe no ha estat tan feixuc per mi.
N'he quedat ben enamorada, no sols del seu vi... els paisatges són imponents, el menjar fantàstic i les postes de sol... ufff...
Hi tornarem, n'estic ben segura.
La resta, doncs soparets familiars, amb la meva nena Elisabet, amb amistats, amb gent que m'estimo i m'estima, tendresa, lectura... no poder caminar incentiva això. 
He fet anys, com cada estiu, i he gaudit dels meus nens, nenes i de la gent que no vull que falti mai aquest dia. Regals variats, colònia, entrades al Club de la Comèdia, un penjador, una camisa, un penjoll, llibres, xocolata... Desperados... espelmes perfumades per les nits especials....
Un estiu de deu, sense dubte. 
El genoll?, veurem què em diuen el... 8 de novembre!, sort que és urgent...
Ara a esperar el desembre que tinc pendent el regal de Nadal del meu nen Australà, Daniel i el meu gendre, Albert, ... anar a Sidney!, i amb l'aniversari va venir una escapada a Tasmània!
No cal dir que tinc la millor família del món i que cada dia que passa, els tinc més presents.
Com ja sabeu, una imatge val més que mil paraules.

Queralbs





























Laguàrdia









Logroño, carrer Laurel, com no!






Aniversari, i van... 56!





3 comentaris:

joan gasull ha dit...

Verge santa tot el que es pot fer amb un genoll espatllat...i segur que no ho has explicat tot.
Ben tornada a la normalitat

Oliva ha dit...

...AMB EL MANISC SALV-I-ESTALVI,FINS ON HAGUESIS ARRIBAT?

xavier pujol ha dit...

Queralbs: he reconegut el Salt del Grill. Fa anys em vaig posar sota del raig, com en una dutxa d'aigua freda.
Logroño...quin luxe de menjar!
Per molts anys pels 56