diumenge, 10 de setembre de 2017

Por al compromís...



Ahir a la tarda, mandrejant al sofà, després de dinar, vaig posar una pel·lícula a TV3, l'única cosa que ara mateix s'hi pot mirar...
A aquesta, d'amor, d'històries d'amor, de vida, parlaven de la por al compromís, principalment de persones adultes amb experiència a la vida, en relacions passades.
No era una pel·lícula pas excepcional, però un dissabte a la tarda, relaxament i poc pensar.
Mentre anava evolucionant la mateixa, jo anava rumiant que, en alguns aspectes, tenia molta raó.
Per quin motiu ens costa tant compromentre'ns?, no parlo sols de l'amor, la por a patir sempre ens encongeix, ens fa ser cauts i mentre ho som, no sols no sentim total-ment, també podem deixar passar ocasions que no és repetiran. Parlo, en general, a la vida, poques persones és comprometen seriosament, a defensar el que creuen, a creuar aquella línia que ens significarà per sempre. Ens fa por ser catalogats, assenyalats, destacar en coses que no fa la majoria, potser per por del què diran, potser per cert respecte, perquè sabem que a les xarxes ens fotran canya... 
Els compromisos s'han de complir, almenys així ho crec jo, potser, també, la por de no complir els mateixos, ens atura.
Ens podem comprometre amb moltes coses, persones, entitats, família, amics i amigues, però i amb la parella?, potser considerem aquest compromís més feixuc?.
Quan fa anys que estem sols i soles, que tenim una zona de confort establerta, uns sentiments controlats, una casa muntada i sense ingerències.... és molt complicat tornar a confiar, tornar a comprometre'ns, tornar a obrir portes i finestres.
Però com era d'esperar, la pel·lícula, va acabar bé, ella, la protagonista, accepta el compromís i començar de nou, sense rancúnies amb el seu passat.
No podia ser d'una altra manera, no?.
Acceptem el compromís, en l'àmbit que sigui i sense por, si no estem a l'altura, sempre podem demanar disculpes i tornar a intentar-ho. No ens rendim!
Volia fer un escrit positiu i d'ànims, no sé si ho he aconseguit.

Hi ha un moment per per pacient i un moment per ser prudent.

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Comprometre's...
I si pot ser complir la promesa, que a vegades és difícil.

Oliva ha dit...

EL COMPROMIS ES FACIL...PERO COMPLIR,SON FIGAS D'UN ALTRE PANER...

XeXu ha dit...

Penso que tens raó, la gent es compromet molt poc, en tots els àmbits. Però no va amb mi aquesta cosa. Penso que 24 anys de casteller, o no haver estat mai infidel, ni intencions, a les meves parelles m'avalen.

joan gasull ha dit...

el compromís fa por quan no estàs segur del que sents, si n'estem segurs de vegades ens tapa inclús els possibles defectes.
Discrepo que a tv3 només es pugui veure pelis roses.....deixant de banda la política fan programes per treure's el barret, sempre serà millorable però dista molt de les televisions "basura" que emeten altres cadenes on emeten programes masclistes i sexistes com first dates, gran hermano i hombres i mujeres i un llarg etc de tertúlies infames. Però tot són opinions....
Molt bona diada.