divendres, 16 de novembre de 2012

Calia?, de veritat ho creuen?

Calia que més de 500.000 famílies quedessin al carrer, perdessin casa, estris i dignitat per enriquir, encara més, als banquers?.
Calia, em pregunto, les terribles escenes que em viscut, i en el meu cas patit veient, àvis desnonats per avalar fills, persones colpejades per la policia per no voler marxar, dones soles amb canalla molt petita que viuen de la caritat i queden al carrer...
Calia, una reunió entre faltes de sensibilitat tant de l'un com de l'altre i total per acabar aprovant les mesures, del tot insuficients, de la manera com el pp aprova tot, a cop de decret?.
NO.
El que cal és més sensibilitat, cal que deixem de mantenir bancs i salvar entitats financeres i passem a cuidar les persones, cal que la llei sigui més justa, cal... a la fi, humanitat. Ningú veu que el deute tan monstruós l'han generat ells per valorar els pisos en quantitas astronòmiques?.
El poder econòmic sempre guanya i molt més si aquest s'ajunta manant la dreta a l'Estat Espanyol i a Catalunya. El tàndem ideal.
Aquí l'ha cagat tothom, va fallar el psoe en no canviar la llei quan manaven i ara falla el pp en no acceptar ampliar la cobertura de qui ha de ser, o no, desnonat i diu la Santamaria, mira que és dolenta i cínica aquesta tipa, que el tràmit parlamentari permet modificacions... i una merda!, no pensen acceptar-ne cap doncs si no ja ho haurien fet a les reunions prèvies!.
Em segueixo esgarrifant, cada dia, de les situacions que viuen famílies del tot normals, famílies com la meva, que queden al carrer, que no saben què fer ni on anar, on dormir amb la seva canalla.
Han hagut de morir persones perquè algú penses que potser no ho feien bé, però és ben clar, qui es posa en el lloc d'aquesta gent si cobra més de 5.000€ al mes?, impossible!.
Tenim un país amb gent que passa gana, amb bancs d'aliments que ja no arriben, amb situacions límits i mentre.... doncs res, a esperar que ningú més sigui desnonat. De moment amb les mesures que han prés, ho seguirem veient.
I que ningú s'apunti el triomf, aquí els que han tret les castanyes del foc i han estat ajudant, animant i evitant algún desnonament, han estat les plataformes ciutadanes, ningú més. 
Indignada és poc.



4 comentaris:

Glòria ha dit...

Quanta raó, Joana. Què no veurem "per viure per sobre de les nostres possiblitats"! Indignant tot plegat!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

És tanta la misèria que tenim, què mols no son pobres, son miserables rics, riquíssims i portadors d´aquesta la nostra misèria
Sols fa falta una revolta amb totes les conseqüències col•laterals, això si, primer planificar i després glopejar de dal a baix.
Estic més què indignat.

joan gasull ha dit...

nosaltres els salvem i ells ens desnonen...cal una revolucio

Daniel ha dit...

Estic totalment d'acord però també penso, i ja ho hem parlat alguna vegada, que la gent a pecat d'ingènua. Primer, un aval ha estat sempre un aval, ara i fa 20 anys. La gent realment no sabia que avalaven algú durant 30 o 40 anys fins que paguessin la hipoteca? Poden passar moltes coses en aquest temps. Segon, Espanya ha tingut un problema molt gran cultural amb la obsessió per posseir una propietat, sempre he llogat i sempre m'he sentit dir que estava tirant els diners. Ara el que riu soc jo i em pregunto qui ha tirat els diners. Insisteixo que gran culpa es dels bancs però també de la gent per no assessorar-se financerament i creure's tot el que li diu el personajillo de turno del banc que l'únic que vol es treure't la sang per tenir el seu bonus. Els bancs s'han passat tres pobles però si la gent no aprèn després de tot això no anirem enlloc.