Negociar.....

La propera setmana és la Festa Major de Mataró. Això no és cap novetat, cada any arriba.

El que si és nou, entre cometes, és haver de negociar les sortides que en Martí pot fer, negociació que compta sempre, de manera indiscutible i suport inevitable dels seus germans grans... per tant acostumo a fer una negociació a 4 bandes... dur, no creieu.

Negociar comporta cedir, si no, és una "dictamama" que no és bona.

L'any passat vaig cedir mig mig, aquest any ja hem pactat les sortides amb temps, com és evident ell encara en vol més, que 15 anys sols es tenen una vegada, però soc de mena patidora i ni que gaire bé anirà a tot el que ha demanat, algun serrell ha quedat penjat i encara no està al 100% satisfet, per un altre costat, també és normal, els pubers mai ho estan. Per tant encara tindrem alguna negociació de darrera hora...

Fa 8 dies que està de campaments, aquest any li he demanat que en gaudeixi de manera molt més especial, encara que sempre ho fa, aquest any no anirem de vacances i per tant els campaments ho son les seves vacances. Fora de quatre dies a Ribes que varem anar per Sant Joan i que varem pagar d'una guardiola que fem tot l'any.

Portava unes setmanes certament enfadat, no amb mi, no suporta saber que li han mentit, que ens han mentit, que s'ha mentit al jutjat amb la sang freda que sabem acostuma a tenir i no ens hauria de sorprendre, a mi no ho ha fet pas, però encara que un es faci el fort i el fred, saber, que es va negar una cosa que ja estava signada i en obres en aquell moment, no deixa de ser la gota que fa decidir que en  aquella part de la teva vida qualsevol dubte queda esvaït.

I és que ser jove mai ha estat senzill i molt menys si la mentira és l'exemple a seguir.

A mi encara em sorprèn lo madur, sensat i lo clares que te les coses, potser per aquest motiu he afluixat una mica la "corda" en les sortides, confio en ell.

Sols cal llegir el seu bloc per veure lo madur i assenyat que es.

A la imatge la "meva" Lluna, i el meu Sol, ell.