diumenge, 22 de juliol de 2012

Negociar.....

La propera setmana és la Festa Major de Mataró. Això no és cap novetat, cada any arriba.
El que si és nou, entre cometes, és haver de negociar les sortides que en Martí pot fer, negociació que compta sempre, de manera indiscutible i suport inevitable dels seus germans grans... per tant acostumo a fer una negociació a 4 bandes... dur, no creieu.
Negociar comporta cedir, si no, és una "dictamama" que no és bona.
L'any passat vaig cedir mig mig, aquest any ja hem pactat les sortides amb temps, com és evident ell encara en vol més, que 15 anys sols es tenen una vegada, però soc de mena patidora i ni que gaire bé anirà a tot el que ha demanat, algun serrell ha quedat penjat i encara no està al 100% satisfet, per un altre costat, també és normal, els pubers mai ho estan. Per tant encara tindrem alguna negociació de darrera hora...
Fa 8 dies que està de campaments, aquest any li he demanat que en gaudeixi de manera molt més especial, encara que sempre ho fa, aquest any no anirem de vacances i per tant els campaments ho son les seves vacances. Fora de quatre dies a Ribes que varem anar per Sant Joan i que varem pagar d'una guardiola que fem tot l'any.
Portava unes setmanes certament enfadat, no amb mi, no suporta saber que li han mentit, que ens han mentit, que s'ha mentit al jutjat amb la sang freda que sabem acostuma a tenir i no ens hauria de sorprendre, a mi no ho ha fet pas, però encara que un es faci el fort i el fred, saber, que es va negar una cosa que ja estava signada i en obres en aquell moment, no deixa de ser la gota que fa decidir que en  aquella part de la teva vida qualsevol dubte queda esvaït.
I és que ser jove mai ha estat senzill i molt menys si la mentira és l'exemple a seguir.
A mi encara em sorprèn lo madur, sensat i lo clares que te les coses, potser per aquest motiu he afluixat una mica la "corda" en les sortides, confio en ell.
Sols cal llegir el seu bloc per veure lo madur i assenyat que es.
A la imatge la "meva" Lluna, i el meu Sol, ell.


4 comentaris:

joan gasull ha dit...

Quan negociem a casa aquests temes sempre penso en el que jo vaig fer a la seva edad, així aconsegueixo posar-me en situació o actuar en conseqüència....tot i que els temps han canviat molt.
Fas bé d'afluixar la corda....lo just, si no encara es tornarà en contra teva.
Per cert...cada any serà pitjor....;) Mama

Glòria ha dit...

Cert, ningú diria sentint-lo parlar o llegint el què escriu l'edat que té. La responsabilitat segur que també la té, però les mames patim encara que tinguin taitantos, tant o més.

culdolla ha dit...

Aquesta setmana és la festa major a Salt. Encara, per circumstàncies, no he de negociar. Sortiré amb ells i farem el que podrem.

Espero que tinguis un bon estiu, Joana. Un petó a cada galta...

pepi ha dit...

Ja m'agradari tenir 15 anys. Tens un fill fatàstic. Que gaudeixi de la festa.
Petonets guapa