dilluns, 30 de juliol de 2012

Caminar com els crancs....

Així anem....
Governar a cop de decret te aquestes coses, l'opinió de la societat queda, del tot, ignorada.
Si començo a enumerar totes les passes que fem endarrere, fan, però ens afecten a tots i totes, crec que acabaria les vacances, avui és el meu primer dia, i no hauria acabat.
Però com a dona, feminista dialogant, activa en la defensa dels drets de les mateixes, ni accepto i per suposat no "acato" aquesta nova llei que el "moderat", juas juas juas, (dispenseu), Alberto Ruíz Gallardón vol imposar a totes les dones que vivim en aquest país imposat que es diu Espanya.
Amb aquesta llei tornem gaire bé 30 anys enredera, aviat està dit....
He escrit d'altres vegades al respecte, he debatut amb gent que està a favor i d'altres que no, però sempre, des de el dret de la dona a decidir.
Aquest dret, amb aquesta llei, queda del tot anul·lat. Ens han de "donar permís" per poder interrompre un embaràs, per decidir quan podem, o volem, ser mares. Em pregunto quan trigarem a anar de veure el capellà que pertoqui per tal que ens signi el paper d'autorització.
Ni tan sols en cas d'un fill/a amb greus malformacions, un fill/a que patirà molt, que potser per tenir uns pares que no estan preparats serà abandonat, no serà un fill/a estimat...   
Tampoc en cas d'una violació, amb tot el que això comporta... quina pèrdua de drets mare meva!!
He dit sovint que soc una "multimare", que malgrat tots els problemes, tant econòmics com de feina que hagi pogut tenir, tots els meus fills/a son desitjats i estimats, mai m'hagués plantejat avortar, però i si no fos així?, hauria hagut d'anar com les "nenes del pp" a Londres?, i com ho hauria pagat? i si no, m'hauria de posar en mans d'alguna carnissera/er d'aquells que ho feien d'amagat?.
Tot és un despropòsit, tot en general. I em penso manifestar les vegades que calgui, i signar, també, on calgui, però molt em temo, que com tot el que aproven, amb un decret en tenen prou.
Malgrat tot, no hem de decaure,  per molt que ens costi, hem de sortir i reivindicar, que res del que tenim ens ha estat regalat.
I és que no hem d'oblidar que nosaltres som les que parim.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

com llegia avui en un digital, tornarem més enrere que en temps de Franco.

Vanessa ha dit...

I què fem, Joana? Tenen majoria absoluta... 'España es su cortijo'. Jo estic tan deçabuda, tan fastiguejada, tan TRISTA. La paraula és aquesta. Ja no estic enfadada, ara m'invaeix la tristor i la impotència.

joan gasull ha dit...

aquest gokvern com continui així té els dies comptats

Glòria ha dit...

Afortunadament jo tampoc he hagut mai de prendre aquesta difícil decisió, i com sempre dic, cap dona avorta per avortar, sempre hi ha una raó de pes.
Què més ens espera d'aquest govern?