Un país encongit?

Crec que abans d'ahir, quan el president espanyol va comunicar les noves retallades, varem quedar, la majoria, garratibats, encongits i angoixats.

Espanya, val, els qui la governen, han destrossat l'estat del benestar, això per el que tant s'ha lluitat, va quedar mig fet pols amb la reforma sanitària i laboral, ara, ja, ha patit un cop d'estat en tota regla.

Un cop més, haurem de pagar les despeses astronòmiques de la mala gestió ens molts àmbits. L'ajut als bancs sortirà de les nostres butxaques, que és d'on ja paguem despeses abusives per manteniment de comptes, cosa que mai he aconseguit entendre.    

He tingut una percepció clara. tant amb les persones que he parlat com anant al bus, com llegint blocs i facebook del desànim general, sento parlar dels ERE tant com del temps, tothom pateix per perdre la feina.

Persones que mai haguessis pensat son a l'atur i sabent que als 6 mesos seran "penalitzats", com si estar a l'atur fos una festa. 

Anem tots i totes encongits, per nosaltres mateixos, per la gents que estimem i sobre tot, perquè cada decisió d'aquest govern és el contrari del que li cal al país, qui, si no, surt a comprar res amb aquest IVA?. Volen acabar amb les factures sense el mateix i amb aquesta decisió serà cada dia més els que no demanin factura per l'encariment que representa.

Avui, a el Periódico, llegeixo, com gaire bé cada dia, la columna de Ferran Monegal, fa una molt bona comparació del que ara mateix és Espanya, maquillatge per Europa, diarrea a l'interior. Tot es qüestió de fer servir Photosop.  

Mentre puguem donarem un cop de mà, fins que ens el tinguin que donar a nosaltres.

Sols ens queda la revolta, prendre els carrers i fer que dimiteixi. Encara estic emocionada de la marxa dels miners, hauriem de marxar tots i totes cap a la capital.

Ni que molt d'enteniment, les forces de "l'ordre" ara mateix, serveixen per reprimir amb violència, em recorda altres èpoques...

No ens hem d'encongir, hem de lluitar!!