dissabte, 4 d’agost de 2012

Un estiu diferent....

Aquest any és el primer, en un bon grapat d'anys, que no hem marxat de vacances amb en Martí.
Cada any hem fet una escapada, principalment per el Nord, i hem desconnectat de valent, per mi, marxar, és la manera d'assegurar tallar amb la vida habitual, encara que això representi caminar quilòmetres cada dia.
Com aquest any ja teníem clar que tindríem naixement, la Xènia va néixer dimecres dia 1 d'agost, apart que l'economia no està per massa aventures, doncs estem prou entretinguts.
El fet que una nova membre arribi a la nostra família ja era prou motiu per mirar de ser aquí per la seva vinguda, la veritat, ser àvia és una cosa especial.
En Dídac ha estat a casa amb nosaltres i també ha tornat a ser experiència les coces a l'esquena mentre dormim, l'esmorzar de cullera i els dibuixos animats a les 8 del matí!.
Ara, que la mare i la filla ja son a casa, que tot ha de recuperar el seu ritme, hem començat a mirar llocs per visitar, a Barcelona i Girona, excursions d'un dia, però que per el fet de compartir amb en Martí, sense horaris i per lliure, també tenen el seu encant.
Un estiu d'àvia, com un llibre que vaig llegir fa anys i em va encantar, de Rosa Regàs, "Diari d'una àvia d'estiu" , ni que jo, vull ser àvia tot l'any.
I aquest estiu faré de nou anys, 51... un número ben lleig.
Gaudirem, també, amb aquest estiu, amb el secret desig que no duri massa, que el 1 de setembre ve el fill d'Austràlia, aquest que farà llavors 14 mesos que no puc abraçar en directe.  
Un estiu diferent, sense cap dubte....


 

5 comentaris:

joan gasull ha dit...

diferent no vol dir que no tingui el seu encant...segur que serà un d'especial. Bon estiu

Glòria ha dit...

Diferent i preciós, per diferents motius. Fins i to per la vinguda d'en Dani. Segur que ho passareu genial.

Joana ha dit...

Quin goig d'estiu Joana. Disfruteu-lo molt i abraçades a dojo que jo també en tinc ganes :)

Llum Sánchez P. ha dit...

Siga enhorabona, Joana, l'arribada d'un altre net a la familia és un esdeveniement molt tendre, sembla que tots els membres reviscolen amb els somriures i els gemecs de la criatura. Quin goig tan gran, jo encara no hi conec, però aquesta nit precisament he somiat que tenia un altre fill i per sort no hi havia patit gens…No com les altres tres vegades.

Molta saut a t@ts per pujar-lo. I per a tu, amiga meua, una abraçada molt gran.

Daniel ha dit...

En 3 setmanes ja estaré pràcticament tancant la maleta :)