Vaig pensar com som de diferents les persones, ves per on quin tema de pensar passades les 12 de la nit, però era en positiu.
El meu fill Daniel ha marxat de Adelaida i es queda a viure a Melbourne, sembla ser que tant la feina, com la ciutat li agraden més.
Ell argumenta que és una ciutat més gran i moderna, i d'aquí la meva reflexió nocturna, com en som de diferents tots plegats. Ell, cercant una ciutat gran, amb soroll i molta gent. Per mi una ciutat sense ànima, per ell, el paradís. Ja hi està instal·lat i feliç com un xinxol.
Jo, si pogués, cercant una ciutat, poblet, petit, amb caliu, tranquil i sense soroll.... si fos possible, Queralbs.
Algunes persones em diuen que és massa tranquil, per mi, és el paradís comparat amb aquest Mataró cada cop més gran, descontrolat, sorollós, brut i del tot massificat.
Bé, gustos per tot...
4 comentaris:
Sí noia, n'hi ha que els agrada trepitjar asfalt, i d'altres sembrar tomàquets a l'hort. Jo, segons el moment, m'agraden ambdues coses.
Bon cap de setmana, Joana.
jo voldria fugir ben lluny, a un poblet petit, minúscul, perdut...
tot te els seus pros i contres, el millor de tot seria poder alternar a gust i quan volguèssim
Adelaide és un bon lloc per viure en familia i tenir fills, però per algu solter pot ser com una gabia a llarg plaç. Hi pots viure una vida idílica en un suburb però en aquesta fase de la vida no m'hi veia a llarg plaç, apart que l'oferta cultural és molt limitada. Melbourne és una barreja de Barcelona i Adelaide, molt per fer les 24h del dia i pots viure molt bé. No oblidem que cada any està en el top 3 de les millors ciutats del món per viure.
Publica un comentari a l'entrada