dissabte, 14 d’abril de 2012

Potser soc jo....

Ahir al vespre estava molt cansada, desmuntar mobles i buidar el pis te això, em va costar agafar la son, voltes i voltes i rumia que rumia...
Vaig pensar com som de diferents les persones, ves per on quin tema de pensar passades les 12 de la nit, però era en positiu.
El meu fill Daniel ha marxat de Adelaida i es queda a viure a Melbourne, sembla ser que tant la feina, com la ciutat li agraden més.
No és cap gust tenir un fill tant lluny, però com el veig content i feliç, doncs tampoc em faig pas mala sang.
Ell argumenta que és una ciutat més gran i moderna, i d'aquí la meva reflexió nocturna, com en som de diferents tots plegats. Ell, cercant una ciutat gran, amb soroll i molta gent. Per mi una ciutat sense ànima, per ell, el paradís. Ja hi està instal·lat i feliç com un xinxol.
Jo, si pogués, cercant una ciutat, poblet, petit, amb caliu, tranquil i sense soroll.... si fos possible, Queralbs.
Algunes persones em diuen que és massa tranquil, per mi, és el paradís comparat amb aquest Mataró cada cop més gran, descontrolat, sorollós, brut i del tot massificat.
Bé, gustos per tot...


4 comentaris:

Glòria ha dit...

Sí noia, n'hi ha que els agrada trepitjar asfalt, i d'altres sembrar tomàquets a l'hort. Jo, segons el moment, m'agraden ambdues coses.
Bon cap de setmana, Joana.

Montse ha dit...

jo voldria fugir ben lluny, a un poblet petit, minúscul, perdut...

joan gasull ha dit...

tot te els seus pros i contres, el millor de tot seria poder alternar a gust i quan volguèssim

Daniel ha dit...

Adelaide és un bon lloc per viure en familia i tenir fills, però per algu solter pot ser com una gabia a llarg plaç. Hi pots viure una vida idílica en un suburb però en aquesta fase de la vida no m'hi veia a llarg plaç, apart que l'oferta cultural és molt limitada. Melbourne és una barreja de Barcelona i Adelaide, molt per fer les 24h del dia i pots viure molt bé. No oblidem que cada any està en el top 3 de les millors ciutats del món per viure.