Avui en dia, la majoria de pares i mares volem que els nostres fills i filles es preparin, estudiïn, tinguin un futur millor, i estiguin amb possibilitats de trobar una bona feina.
Però és evident que les persones amb menys recursos, cada dia que passa, ho tindrem pitjor, molt pitjor.
Ara pensen pujar les taxes, i no crec que mai més les abaixin, com sempre, sempre, sempre, som els de "baix" qui més ho patim.
I és clar, jo rumio, donat que en Martí vol fer "carrera", vol fer periodisme, o comunicació i imatge, com li he de pagar jo sola tot això?, ja li insisteixo que tregui nota ben alta, que no ens queda una altre, que "l'altre part" fa més d'un any que no paga res excepcional i faig el que puc, però aviat, de seguir aquesta dinàmica, no podrà anar ni de campaments!.
És difícil donar estudis als fills, però les mares com jo, soles a pagar aquests temes extraordinaris, costa tirar endavant, però no queda una altre no?.
Cada dia tot és més car, cada dia rebem menys i paguem més.
S'apuja tot, em baixen el sou, i cada dia omplir el carret del super, costa més i portem menys.
De vegades m'agradaria fer servir aquella famosa frase de Groucho Marx, "Que paren el mundo que yo me bajo!.
Però hem de seguir, i seguirem. I com sempre, farem tot el possible.
3 comentaris:
Ai Joana... tornarem als anys on només podien fer carrera els fills i filles dels rics, i/o famílies amb influències... Tornarà el poder a la dreta i l'esglèsia?
Unes coses les apugen i les altres les abaixen...jo ja em sento que m'aixequen la camisa i m'abaixen els pantalons.
Si ho pensem bé, si som realment conscients de tot plegat, si ens adonem de les injustícies que es fan......n'hi ha per tancar a molta gent i que no surti mai més
En Martí treurà bones notes i pot mirar si li donen alguna beca.
Costa Joana, a tots ens costa però ho hem de fer per ells. Almenys fins allà on poguem arribar
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada