No se si es el cansament, l'estrès, el treballar ahir fins les 10 de la nit i no dormir bé per si la Junta Electoral torna a trucar, no se si és per la seva absència o tan sols perquè soc una sentimental, ni que ho demostri poques vegades.
El company i amic Ildefonso em fa arribar aquest vídeo i jo... acabo plorant com una tonta.
Això sí, després de la "rajada" estic de nou, estupenda. Tendreta, però divina.
El company i amic Ildefonso em fa arribar aquest vídeo i jo... acabo plorant com una tonta.
Això sí, després de la "rajada" estic de nou, estupenda. Tendreta, però divina.
4 comentaris:
És un vídeo molt maco. I ens serveix per pensar que per sobre de tot i havia -i espero que encara hi hagi- el que valia la pena.
*Sànset*
Molt emotiu, es poden fer diferents lectures.
Bon dimarts, Joana!
Joana.... jo també he plorat.
Voldria un unicorn de porcelana per cada soldat que avui en dia està lluitant pels dictadors, tirans, bojos que queden per tot arreu.
Un beset guapa.
A mi també m'han bollat les llàgrimes, tot i que em costa plorar, dec de ser tanbé una tonta, però me'n alegre de que el meu cor tremole encara, senya que està viu.
Salut, Joana, salut i independència!
Publica un comentari a l'entrada