dimarts, 19 d’abril del 2011

Un de molt breu....



No se si es el cansament, l'estrès, el treballar ahir fins les 10 de la nit i no dormir bé per si la Junta Electoral torna a trucar, no se si és per la seva absència o tan sols perquè soc una sentimental, ni que ho demostri poques vegades.
El company i amic Ildefonso em fa arribar aquest vídeo i jo... acabo plorant com una tonta.
Això sí, després de la "rajada" estic de nou, estupenda. Tendreta, però divina.

4 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

És un vídeo molt maco. I ens serveix per pensar que per sobre de tot i havia -i espero que encara hi hagi- el que valia la pena.

*Sànset*

Anònim ha dit...

Molt emotiu, es poden fer diferents lectures.
Bon dimarts, Joana!

Albanta ha dit...

Joana.... jo també he plorat.
Voldria un unicorn de porcelana per cada soldat que avui en dia està lluitant pels dictadors, tirans, bojos que queden per tot arreu.
Un beset guapa.

Llum Sánchez Penalva ha dit...

A mi també m'han bollat les llàgrimes, tot i que em costa plorar, dec de ser tanbé una tonta, però me'n alegre de que el meu cor tremole encara, senya que està viu.

Salut, Joana, salut i independència!