diumenge, 3 d’abril de 2011

Això sí que NO!


Sovint he escrit sobre les trobades amb amigues. Ara, que surto poc, primer perquè no en tinc ganes i segon perquè en Martí sempre és amb mi els dissabtes i no canvio un soparet i peli amb ell per la possibilitat d'una nit de ball cada cop menys motivadora.
Però sí faig un cafè, quan puc i on puc, de vegades inesperat. La setmana passada sortint de la feina vaig trobar una amiga que anava amb una coneguda. Em varen dir de prendre alguna cosa i com en Martí era a València d'intercanvi doncs vaig dir que sí, tinc el cap a tope de candidatures, junta electoral, espais electorals.. ufff.
Varem seure a una pastisseria i ens varem posar una mica al dia.
La meva amiga em va comentar que si sortia, que com estava el tema homes, que ella s'ha separat fa poc i te esperances....
No vaig voler ser negativa, li vaig dir un parell de llocs per anar el que ella denomina de "cacera" i quan varem començar a parlar de sexe, les dones en parlem, la coneguda em va dir.... Joana, que tu ja ets àvia, no hauries de parlar d'aquestes coses!. No és la primera vegada que algú em diu això i no sabeu com m'emprenya!
Em va sortir de l'ànima: Noia és que les àvies tenim prohibit cardar?. (ho se, vaig anar forta).
Em va començar un discurs conservador, que ja conec, que més o menys diu, és fa però no és diu!.
Cony, doncs quina hipocresia no?. (vaig respondre), les àvies, estupendes com jo, tenim vida sexual, tenim desitjos, ens agrada parlar de sexe i practicar el mateix, no tenim lligams, no estic casada ni tinc, ni vull, nòvio, doncs, què te de dolent?.
La meva amiga feia una cara.... li va dir que no esperava que fos tan conservadora a lo que la coneguda va respondre: te gaire bé 50 anys, no parlen d'aquestes coses les dones grans.
Cony que ella en te 40, ja arribarà ja als meus!
Estic tipa i ja no accepto la frase típica de burgesia catalana, "fes, però no expliquis".
Com és evident amb la coneguda dubto que torni a fer un cafè. M'agrada massa parlar de la realitat.

7 comentaris:

Glòria ha dit...

Digues que sí! I si passes uns quants de 50, què?

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Estamos rodeados de este tipo de gente.
Tienes que estar todo el día midiendo tus palabras.
Nos han enseñado la maldad de la mentira, pero nos tiramos todo el día con ella en la boca.
Confunden la honorabilidad con la apariencia, ya no somos lo que pensamos, sino lo que aparentamos o peor aún lo que otros opinan que eres.
Pena me dan, tiene que ser muy extresante 24 horas "fingiendo"

Quim ha dit...

Bravo!!! Hi ha una entrevista al diari ARA, que tracta aquest mateix tema: la llibertat i certesa del parlar clar i l'hipocresia de la societat.
M'ha semblat bé d'adreçar-te'l.

Ja em perdonareu la intromissió en aquest blog.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

No sabia que hi havia una edat límit per cardar, o fer l'amor que és més cursi. Carda fins a morir! i si els trobes joves encara millor. Casum dena!

culdolla ha dit...

Fa unes setmanes (mesos?) vaig parlar d'un reportatge al setmanal del País que em va semblar especialment sincer i que parlava del sexe i l'edat. Em va enamorar. Vaig deixar aquell suplement a casa del meu amor més amor, però després en vaig poder trobar un exemplar a la feina i el vaig guardar. Si no el vas llegir, te'l guardo.

Avui he llegit una ressenya del darrer llibre -que promocionen pel proper Sant Jordi- de la Najat El Hachimi, La caçadora de cossos. Hi havia la ressenya i una entrevista. Parla, com tu, del pudor. Del pudor de la gent "normal" del que es pot parlar i del que no. I de qui pot fer-ho. I qui no.

Potser, com dius, només es tracta de saber amb qui pots i vols fer el cafè...

petonets una mica refets.

garbi24 ha dit...

menjar, beure, cardar i no creure...que més hi pot haver de bo a qualsevol edat

sànset i utnoa ha dit...

els cafès mereixen no fer-se massa amargs...

*Sànset*