Avui, el meu estimat company de pis, ha marxat de campaments. Com fa cada setmana santa i cada estiu.
Li he pagat la sortida encantada, se lo molt que gaudeix i de pas, es desconnecta una mica del dia a dia, a la fi, jo treballo tota la setmana.
Hem matinat una mica, hem esperat en Dídac i un cop a l'esplai, sempre surten tard, hem esperat el moment de la marxa tot perseguint aquest menut inquiet.
La llàstima és que el comiat ha estat ràpid i una mica "delicat", estava empipat per presències inesperades i que no fan els deures, a la fi, a fer el numeret davant tots els pares i mares quan és incapaç de complir els convenis establerts.
He optat per marxar, que veig que algun dia m'agafarà el tema "calenta" i diré alguna inconveniència en veu alta. A veure si almenys traiem alguns colors. Com sempre, una que nosaltres sabem ocupava un espai on no hi pinta res de res.
He marxat amb en Dídac i em fet gaire bé la volta a Mataró, fent encàrrecs, compres i algun regal.
Un cop a casa hem anat a veure la meva mare, la iaia "Ramoni" que diu en Dídac, els he fet aquesta foto, em feia il·lusió una foto d'ells dos junts.
La tarda ha estat plena de sorpreses, les meves nenes que m'han dut a prendre alguna cosa a l'Avinguda, el meu germà i la seva família que s'hi han afegit després de manera imprevista i després d'una estona molt agradable una xerrada amb el fill gran, tranquils i mirant la lluna amb en Dídac.
Ara tinc cinc dies sola, encara em costa, malgrat les llargues hores de feina, segur que aquesta setmana cauen un parell de llibres. És la millor manera.
Val, també espero prendre alguna cosa amb alguna amistat, que parlar només amb el gos... no pot ser!
El que semblava apuntava a un mal dia, les injustícies em poden, ha acabat sent un encant de dia.
Li he pagat la sortida encantada, se lo molt que gaudeix i de pas, es desconnecta una mica del dia a dia, a la fi, jo treballo tota la setmana.
Hem matinat una mica, hem esperat en Dídac i un cop a l'esplai, sempre surten tard, hem esperat el moment de la marxa tot perseguint aquest menut inquiet.
La llàstima és que el comiat ha estat ràpid i una mica "delicat", estava empipat per presències inesperades i que no fan els deures, a la fi, a fer el numeret davant tots els pares i mares quan és incapaç de complir els convenis establerts.
He optat per marxar, que veig que algun dia m'agafarà el tema "calenta" i diré alguna inconveniència en veu alta. A veure si almenys traiem alguns colors. Com sempre, una que nosaltres sabem ocupava un espai on no hi pinta res de res.
He marxat amb en Dídac i em fet gaire bé la volta a Mataró, fent encàrrecs, compres i algun regal.
Un cop a casa hem anat a veure la meva mare, la iaia "Ramoni" que diu en Dídac, els he fet aquesta foto, em feia il·lusió una foto d'ells dos junts.
La tarda ha estat plena de sorpreses, les meves nenes que m'han dut a prendre alguna cosa a l'Avinguda, el meu germà i la seva família que s'hi han afegit després de manera imprevista i després d'una estona molt agradable una xerrada amb el fill gran, tranquils i mirant la lluna amb en Dídac.
Ara tinc cinc dies sola, encara em costa, malgrat les llargues hores de feina, segur que aquesta setmana cauen un parell de llibres. És la millor manera.
Val, també espero prendre alguna cosa amb alguna amistat, que parlar només amb el gos... no pot ser!
El que semblava apuntava a un mal dia, les injustícies em poden, ha acabat sent un encant de dia.
4 comentaris:
Me n'alegro que hagi acabat bé, de veritat! Un petonàs!
Veus què bé? Digues que també hi ha dies que comencen molt bé i acaben com "el rosario de la Aurora..."
Bon dia, Joana.
no es poden fer mai prediccions anticipades.......
de vegades n'hi ha prou amb un somriure per fer-nos canviar el xip.
Bon diumenge i bona setmana laboral, Joana.
Publica un comentari a l'entrada