Ja fa dies que no dormo bé, ja he dit, ho se, que les campanyes, sovint, comporten nervis i tensions que ens mantenen una mica aïllats/des, això, és clar, si creus en la feina que fas.
Ahir dissabte, no va quedar una altre, vaig anar a Arenys de Mar a la Junta Electoral, no em feia mica de gràcia dedicar un dissabte al matí tan preciós, però si alguna cosa soc és responsable.
Vaig anar en tren, i allà asseguda, mirant el mar vaig descobrir com ha arribat la calor, molta gent a la platja, prenent el sol i també a l'aigua, gent caminant i en bicicleta...
Tant concentrada anava que gaire bé no baixo quan toca.
Quan vaig fer la gestió i vaig baixar la Riera d'Arenys, plena de gom a gom per el mercat setmanal, em vaig adorar de lo lleugera que anaven les noies, vestidets de tirants, pantalonets curts.... la gent te ganes de calor, de sol i de sortir al carrer.
A la tarda vaig anar a treballar unes hores, no sabeu com s'agraeix el silenci quan has de fer documents complicats, tot anat cap allà vaig passar per el Parc Central, amb piles de gent que anava i venia amb la canalla, no vaig poder resistir la temptació de seure uns minuts al costat de la font, sempre m'ha agradat molt, vaig mirar, vaig veure, vaig observar, escoltar i sentir.. la gent i un grapat d'emocions.
La primavera va arribar amb tota la seva força i potència i a mi, que m'agrada quan ve, em va agafar en campanya. Com podeu veure, al meu carrer, també ha vingut.
Em vaig llevar de la pedra on era asseguda i vaig anar a treballar, amb un altre ànim, amb ganes, amb força, és tant important mirar què passa al teu voltant...
Ahir dissabte, no va quedar una altre, vaig anar a Arenys de Mar a la Junta Electoral, no em feia mica de gràcia dedicar un dissabte al matí tan preciós, però si alguna cosa soc és responsable.
Vaig anar en tren, i allà asseguda, mirant el mar vaig descobrir com ha arribat la calor, molta gent a la platja, prenent el sol i també a l'aigua, gent caminant i en bicicleta...
Tant concentrada anava que gaire bé no baixo quan toca.
Quan vaig fer la gestió i vaig baixar la Riera d'Arenys, plena de gom a gom per el mercat setmanal, em vaig adorar de lo lleugera que anaven les noies, vestidets de tirants, pantalonets curts.... la gent te ganes de calor, de sol i de sortir al carrer.
A la tarda vaig anar a treballar unes hores, no sabeu com s'agraeix el silenci quan has de fer documents complicats, tot anat cap allà vaig passar per el Parc Central, amb piles de gent que anava i venia amb la canalla, no vaig poder resistir la temptació de seure uns minuts al costat de la font, sempre m'ha agradat molt, vaig mirar, vaig veure, vaig observar, escoltar i sentir.. la gent i un grapat d'emocions.
La primavera va arribar amb tota la seva força i potència i a mi, que m'agrada quan ve, em va agafar en campanya. Com podeu veure, al meu carrer, també ha vingut.
Em vaig llevar de la pedra on era asseguda i vaig anar a treballar, amb un altre ànim, amb ganes, amb força, és tant important mirar què passa al teu voltant...
7 comentaris:
Sort que encara et pares una estona i contactes amb el món real. De vegades ho hem de fer, per salut. Tot i que la feina ens xucla sovint,no podem permetre que ens aïlli.
Està preciosa la teva Avgda. Avui, més aviat sembla estiu, per això...
Una abraçada i força per la campanya.
Ja ho té això la primavera, primer et fot i després t'enamora!
Petons, guapa!
i tant que si...roba fora!!!! que ja ne tenim ganes
Joana,
Amb els temps que corren, hem de sortir de casa amb la motxilla carregada amb la següent lliste de productes:
3 Kitkat, ( ) un per abans de l'esmorzar, ( ) un per desprès de l'esmorzar, ( ) l'ultim per mitja tarde.
2 Coca-colas, una per entrar feliç a la feina, un altre per aguantar el somriure tot el dia.
2 infusions, per aguantar als jefes.
Això o bé fas així o bé fas com ho fas tu, parar-se a mirar, a observar, a la gent, a les coses, per relaxar-se una mica.
M'ha agradat la llista del Jaume Pla, però jo hi afegiria un antihistamínic, per qualsevol mena d'al·lèrgies ( sobre tot per les al·lèrgies a alguns polítics, hehehe)
Aquesta estona que t'has aturat és un lligam que ens uneix amb l'entorn.Tots els sentits estan alerta per contemplar la bellesa que ens envolta tot i la realitat que s'amaga sota les pedres ( una realitat mancada de bellesa i de sentit comú).
Que vagi bé l'estrena de la primavera i la preparació de les eleccions :)
Tinc una amiga que espresenta per alcaldessa...me la imagino ocupadíssima!
Publica un comentari a l'entrada