dissabte, 23 d’abril de 2011

Sant Jordi a Blogville.


Ha arribat el dia de descobrir, crec que ell no ho ha fet, qui em va "tocar" en sorteig de Sant Jordi organitzat per la "mà innocent" del Veí de Dalt.
Em va tocar en Robertinhos, no se si és brasiler, crec que no, el seu bloc no dona massa pistes sobre ell. No el seguia i malgrat que he llegit un grapat d'escrits seus els darrers dies, tampoc ho tinc massa clar.
Va per tu, jovenet, espero que t'agradi, Feliç Sant Jordi!

Introducció:

No és senzill escollir un llibre per una persona estimada, coneguda o bé del cercle que ens envolta cada dia.
Per tant, molt menys ho es fer-ho per una persona desconeguda, amb qui com a molt has compartit escrits, si és seguidor del teu bloc, o si el segueixes a ell.
M'he decantat per un llibre que parla del "perill" que pot suposar un d'ells, dels llibres. Perills normalment, per qui mana, ho bé pretén fer-ho.
El pensament, i les lectures, han de poder ser lliures, almenys hem de tenir el poder de decidir si volem, o no, llegir alguna cosa.
M'he decantat per aquest llibre doncs em va agradar, enganxar diria, des de el primer dia que el vaig començar, malgrat relatar una època molt dura de la nostra història, els detalls, el desenvolupament i fins i tot la rapidesa, el varen fer un dels meus llibres preferits. No ha estat senzilla la decisió, gens ni mica, llegeixo molt i això em fa tenir molts dubtes, però tan aviat em vaig inscriure al Sant Jordi al Blogville, vaig saber que el llibre tenia que ser aquest.
Pots donar per fet, que ho faig amb molt d'afecte.

L'Estany de Foc, de Silvestre Vilaplana.

Poques èpoques podem imaginar més cruels que la Inquisició. Una etapa negre i que molts voldrien esborrar, principalment l'església catòlica.
Les morts, a milers, de persones innocents a mans de delators, molts cops per enveges personals, per gelosia de posició econòmica, sense cap sentit. Les tortures més sagnats, la por....
Tot això queda molt ben reflectit en un llibre on la realitat i la ficció ja no sabem on se separa. Ben argumentat, ambientat, gaire bé podem sentir les olors pudents, el patiment de les malalties i com no, el dolor dels torturats. Descriu a la perfecció com de baix poden caure les persones per el temut poder...
Tot perquè?, per creences, això que ara ens sembla impossible, però tots sabem que va succeir.
És un llibre colpidor, però entretingut, ben descrit, emocionant i realista.
Com bé ports veure, el recomano. Si fos possible, t'el regalo.

Epíleg:

Potser, si aquest llibre servís d'exemple, que no ho serà, s'evitaria que al món, avui, encara, hi hagi gent perseguida per les seves creences, la seva pell, la seva condició sexual.....
Jo espero que si tens ocasió, el llegeixis, hauria estat bé poder dur el regal en persona, però... el misteri te això.
De fet no conec cap dels nois inscrits en persona, per tant, serà difícil que ho pugui fer no?.
Desitjo, de tot cor, que t'agradi.
Amb molt d'afecte:

Joana

5 comentaris:

Joana ha dit...

Bona Diada Joana.
En Roberthinos no és brasiler però li encanta la percussió i la música
de marxeta...Ell és el meu blocaire invisible. Tantes Joanes no sé com li anirà :)
jeje

Thera ha dit...

Que maco!!

Puigcarbó ha dit...

Bona diada de Sant Jordi.

Albanta ha dit...

Bona Diada, Joana!!
Una abraçada

Robertinhos ha dit...

Gràcies Joana!!! De ben segur que el llegiré.

Com bé diu la Joana musa del meu blog, no sóc brasiler, per bé que m'encanta aquest país i sóc gran amant de la música brasilera (i de la resta també)

Espero que hagis passat una bona Diada i que les roses no faltin a casa teva.

Encantat d'haver-te conegut. M'he sentit reconegut a les teves pistes, però no vaig atrevir-me a manifestar-me.

Una abraçada