En un paràgraf de "La Ratonera" D'Àgata Christie, li pregunten a una senyora: ¿És vostè socialista?, ella respon: "Sóc més aviat rosa pàl·lid".
Això és part del problema que té el PSC, al meu entendre. No senten el color vermell tots de la mateixa manera. Dins d'un mar de persones ha d'haver-hi de tot, ja ho sé, però de veritat, algunes persones haurien de ser, directament, de CiU.
Puc entendre, ho entenc, que el vermell té moltes tonalitats, agafem una taula de colors "Pantone" i en tenim la prova, però sí que crec que ha d'haver-hi un punt on tots veiem el mateix camí, la mateixa ideologia, el mateix sentit a les coses.
No entenc ni m'agrada la campanya de la JSC, així com defenso a Montilla com a gestor i persona seriosa, cada vegada m'ha agradat més la seva feina, no puc estar d'acord en aquesta mena de caricatura.
Tampoc entenc que el facin ballar en acabar un acte. Acte seriós i on s'han aprovat moltes coses importants per al meu partit que esperem es puguin dur a terme. Ho sento, ell no havia de ballar, el "paparra" ja el fan d'altres.
Tampoc m'agrada la No paritat de la llista, dels membres que no m'agraden no en parlo doncs jo en trauria només 4 dels 49 per Barcelona, per tant, irrellevant.
No es pot ser un somriure en un balcó, institucional, i menys si no representes ningú, i amagar la cara quan ve una càmera al sopar amb la "plebe". Això ni és socialista ni és res!.
Els i les que sentim, escoltem i vivim el socialisme, som una altra cosa. Vermella, això sí, i amb aquest puny que sovint amaguen.
Els roses, que busquin la famosa "sociovergència" de la qual, ja per avançat, renego.
(Algú em va dir que d'ençà de que em criden a "capítol" ja no parlo de política, aquí la prova)
Això és part del problema que té el PSC, al meu entendre. No senten el color vermell tots de la mateixa manera. Dins d'un mar de persones ha d'haver-hi de tot, ja ho sé, però de veritat, algunes persones haurien de ser, directament, de CiU.
Puc entendre, ho entenc, que el vermell té moltes tonalitats, agafem una taula de colors "Pantone" i en tenim la prova, però sí que crec que ha d'haver-hi un punt on tots veiem el mateix camí, la mateixa ideologia, el mateix sentit a les coses.
No entenc ni m'agrada la campanya de la JSC, així com defenso a Montilla com a gestor i persona seriosa, cada vegada m'ha agradat més la seva feina, no puc estar d'acord en aquesta mena de caricatura.
Tampoc entenc que el facin ballar en acabar un acte. Acte seriós i on s'han aprovat moltes coses importants per al meu partit que esperem es puguin dur a terme. Ho sento, ell no havia de ballar, el "paparra" ja el fan d'altres.
Tampoc m'agrada la No paritat de la llista, dels membres que no m'agraden no en parlo doncs jo en trauria només 4 dels 49 per Barcelona, per tant, irrellevant.
No es pot ser un somriure en un balcó, institucional, i menys si no representes ningú, i amagar la cara quan ve una càmera al sopar amb la "plebe". Això ni és socialista ni és res!.
Els i les que sentim, escoltem i vivim el socialisme, som una altra cosa. Vermella, això sí, i amb aquest puny que sovint amaguen.
Els roses, que busquin la famosa "sociovergència" de la qual, ja per avançat, renego.
(Algú em va dir que d'ençà de que em criden a "capítol" ja no parlo de política, aquí la prova)
6 comentaris:
A mi tampoc m'agrada aquest ninot, al principi em pensava que era ideat per l'"opo", imagina!
Tornem a la no paritat, al Govern Central també...
Una rosa de ben vermella per a tu!
Polítics.....grrrrrrrrrrrrr
Això que han fet les JSC és una broma de mal gust. Segur que a en Montilla no li ha acabat de fer massa gràcia.
No t'enganyaré, estic molt disgustat amb els socialistes. No negaré que les polítiques socials d'aquest segon tripartit -en la seva vessant teòrica- les consideri ben vàlides. Ara bé, em disgusta i em sap molt greu la contínua baixada de pantalons respecte el germà gran que el PSC té a Madrid. No han sabut -ni ells ni els d'ERC- gestionar la "política nacional". Han estat poc clars i el discurs que en Montilla fa sobre la qüestió nacional em sembla molt cínic ("dret a decidir? clar, jo decideixo coses cada dia"). Si us plau!
Crec que la trompada de finals de novembre serà majúscula. Tant pel PSC com per ERC. I ja els està bé.
*Sànset*
¿Que podíamos esperar?, con tanto "cristianos por el socialismo", ciudadanos por el cambio y monsergas, que han conseguido llenar el partido de camaleones de la política.
Espero que el socialismo no sufra el batacazo, que todo el mundo está viendo venir, pero si así fuera, veras donde iran a parar, tanto infiltrado.
Siento haber abandonado el barco,pero creo que nunca debí afiliarme.Es más fácil decir lo que se siente y se piensa desde fuera.
Pero seguiré luchando por los ideales de la izquierda y en contra de esta derecha mezcla de centrismo y facistoides, que no augura nada bueno.
Un abrazo
UFF! De política joana sí que en sé poc. Però puc dir-te que m'esperava més del tripartit.
Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada