diumenge, 24 d’octubre de 2010

Panxa contenta....


Sempre he relacionat aquesta expressió amb les persones que passen de tot.
Les persones que malgrat deure diners marxen de vacances i tant feliços.
Les que deuen diners i tenen un Bmw a la porta.
Les que van de senyors/es i son els malparits número u.
Mai he entès com aquest tipus de "personajillos" poden viure tant tranquils, si jo degués diners, a qui fos, (de moment només a La Caixa), no podria anar de vacances, ni a sopar a fora per ser vistos, ni tan sols comprar llibres...
Però noi, es veu que soc d'una altre "pasta", pateixo si no puc complir amb algun compromís, mentre d'altres, viuen encantats de les seves mentides.
Sort que sempre he confiat que un dia o un altre, tot hom, paga el que deu, d'una manera o una altre....
Està vist, tinc molts defectes, però no soc una "panxa contenta".

5 comentaris:

Víctor Cerveto ha dit...

El divendres vaig tenir una discussió amb una persona que m'estimo molt i porto tot el cap de setmana pensant-hi. Suposo que "ni tanto ni tan calvo". Però és cert. imagino que hi ha persones que són d'una altra "pasta".

Una abraçada!

Glòria ha dit...

A mi tampoc m'agrada tenir deutes, però, ara que ho dius... em sembla que et dec un esmorzar, je je je. A veure quan tenim un dissabte lliure totes dues! :)

garbi24 ha dit...

el que no entenc és que com més cabrons...més sort tenen

Albanta ha dit...

Jo tampoc els entenc a aquesta gent que gasta abans de guanyar-los...

sànset i utnoa ha dit...

De vividors n'hi ha per parar un tren. Fet i fet, "demanar" és gratis. El problema és que a molts no ens surt...

*Sànset*