Sempre que camino per llocs nous miro els noms dels carrers, és una costum i potser per aquest motiu gaire bé mai m'he perdut a cap ciutat. (val, ho admeto, A Coruña em vaig perdre un dia!).
Em criden l'atenció els noms, alguns, aquest carrer és a Betanzos i recordo com varem riure amb en Martí pensant a qui enviaríem a viure allà... també la seva cara de sorpresa quan li vaig demanar que li fes una foto.
Apart, el carrer no era gens bonic.
Avui estic molt contenta, demà, ell, ja torna, i ni la perspectiva de tornar a la feina em treu el somriure dels llavis, recuperarem el tems perdut.
Em criden l'atenció els noms, alguns, aquest carrer és a Betanzos i recordo com varem riure amb en Martí pensant a qui enviaríem a viure allà... també la seva cara de sorpresa quan li vaig demanar que li fes una foto.
Apart, el carrer no era gens bonic.
Avui estic molt contenta, demà, ell, ja torna, i ni la perspectiva de tornar a la feina em treu el somriure dels llavis, recuperarem el tems perdut.
6 comentaris:
Caram, quin nom! Gairebé prefereixo "calle melancolia" d'en Sabina!
Feliç retrobada, Joana i...
Horrible, com se'ls acudeix posar aquest nom? No vegis anar-hia viure... Uix, aviat el tindrem a casa... Apa, que et cau la baba!
oichs, no puc veure'l! (a "ell")
Feliç tot!
A una població de la província de Cadis (ara no recordo quina), fa tres estiu vaig veure un carrer que es deia "A tomar viento", em vaig qudar de pedra!!!
Joana així m'agrada, amb una bona actitud i un gran somriure fins i tot quan s'acaben les vacances!
Una forta abraçada i ànims (tot i que no els necessitas gaire!)
Ostres, jo també em miro els noms dels carrers, de fet a les últimes vacances em vaig dedicar a fer fotos de noms de carrers curiosos, jeje :)
Publica un comentari a l'entrada