dilluns, 23 d’agost de 2010

Mal acostumada...



Ens acostumem aviat a les coses bones, i més si aquestes ens donen plaer, si aquestes ens omplen de mil maneres, doncs és com la bona xocolata o el bon cafè, costen de deixar, ni que tinguem clar que ho tenim que fer.
I el temps va tan ràpid que intentes donar l'oportunitat, però sí no tenim les coses clares, quan abans millor...
I gaudir, el que podem dir gaudir de veritat, ho he fet, a fons i de manera lliure i plena, ja sabeu, mai m'ha importat el què diran, ben al contrari, ja vaig viure uns anys amb "l'espasa" de "ves amb compte, la meva imatge pública", malgrat no ser.ho jo.
He gaudit més de dos anys, però ha tocat tancar aquesta porta, les diferències culturals, al final, pesen massa.
Ja no tinc ganes de grans creuades....
Això sí, ha estat molt bonic i actiu, els records, aquests, seran per sempre amables i excitants, i és que fer l'amor i escoltar bachata, mai pot ser un pecat.....

6 comentaris:

Mireia ha dit...

doncs, com tu dius, els records NO te'ls pot treure ja ningú.

a canviar de pàgina, toca, no?
ânims!

Bebedores do Gondufo ha dit...

Gostei tu blog.

zel ha dit...

Tancar pàgina? No m'espantis, eh? que darrerament es tanquen moltes pàgines estimades...

Joana ha dit...

Serveix una abraçada? Segur que mil finestres t'esperen!

Glòria ha dit...

Com deia aquell, el temps que dura dura... S'ha de gaudir el moment i ja està.
Bona nit Joana, ja des de Mataró.

Isa ha dit...

Em sap greu. Una abraçada.