dilluns, 9 d’agost de 2010

Primàries...


Quina mandra parlar de política, però aquest tema de les primàries sempre em fa emprenyar una mica.
Ja n'he parlat d'altres vegades, i ara, veient el "drama" ridícul que viuen a Madrid, i mira que m'importa poc el que faci el PSOE, però ho trobo del tot patètic. Després, els "meus" els imiten en actitud.
Des de que la militància els varem tombar les primàries que ells pensaven guanyar, Almunia-Borrell, i després de ser del tot inmoral l'actitut de la "Ejecutiva Nacional" dient que preferien el primer, ara tornem a viure una situació similar, Zapatero es decanta per una candidata i intenta per totes evitar les primàries, que la militància decideixi.
No em sembla gens bé, la "susodicha Ejecutiva" ha de ser IMPARCIAL. Esperem que les declaracions d'avui d'ella siguin sinceres, transparents i reals.
Ni un ni l'altre em diuen res, però que ho decideixi la militància. Sempre he dit, i votat, a favor que els caps de llista, en l'àmbit que sigui, NO siguin càrrecs màxims als partits, acumular poder als dos llocs és del tot.... incoherent i provoca actituds dictatorials.

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

Les seves desavinences no fan més que crear desconfiança a la poblacio que prou farta està del tema i de tots ells que nomes fan que escombrar cap a casa i deixen el pais a la deriva

creatiu ha dit...

Jo també crec que massa poder els torna arrogants.

sànset i utnoa ha dit...

Em sembla que el PSOE no guanyarà mai a Madrid... I, havent l'Aguirre els fa encara més demèrit!

*Sànset*

zel ha dit...

Sí, si senyora, primàries i llistes obertes, què coi, tots volen ser eterns... petonassos, ah, he anat a casa delteurei...vau disfrutar, eh?

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Llueve sobre mojado.
Un abrazo.