divendres, 3 de setembre de 2010

No vull!


No.
Aquesta és una paraula que a nivell personal sempre m'ha costat molt pronunciar. He transigit en coses a la meva vida que ara no faria. Tampoc renego del què he fet, però reconec que els meus No haurien d'haver començat fa molts anys, potser una mica d'egoïsme m'hauria estalviat un grapat de mals de cap dels que ara "pateixo". Més aviat em fan patir.
Vaig decidir fa cosa de 4 anys que s'havien acabat, que si és no, doncs he de dir NO.
El dia 29 de setembre han convocat una vaga amb la que no hi estic d'acord. (consti que tampoc estic d'acord 100% amb la política econòmica).
Fa uns dies, fent broma amb un responsable sindical mentre ens feiem dos petons i ens preguntavem per les vacances, li vaig comentar que jo aquest dia penso treballar. Donat que la meva feina es troba en un edifici compartit amb el sindicat vaig fer broma i li vaig preguntar, directe, com soc jo i amb un somriure: Imagino que ens deixareu entrar no? a la fi jo defenso el meu dret a treballar...
Li va canviar un xic la cara i tan sols em va respondre: nosaltres estarem molt actius des de ben aviat al matí.
Ara no se si podré entrar o no, espero que si, espero que tants anys de relació i amistat permetin que no sigui un objectiu de cap piquet, seria una bona tonteria, és evident.
Jo em pregunto, si estem en democràcia i decideixo treballar, però no em deixen entrar, no em poden descomptar el dia no?.
Ja em veig a la porta, prenent un café darrera l'altre fins l'hora de plegar....

7 comentaris:

Isa ha dit...

Jo crec que deurien deixar-te entrar, les vagues son voluntàries i ningú ens hauria d'obligar ni pressionar per fer-les.

garbi24 ha dit...

aquestes vagues generals sempre acaben en ben poca cosa, total nosaltres deixarem de cobrar i tot seguirà igual

Arare ha dit...

però els piquets no són "informatius"? ÔÔ

llavors t'han de deixar entrar, faltaria plus!

sànset i utnoa ha dit...

Jo encara no ho tinc massa clar. Jo els fotria a tots a pende pel sac, inclosos els que manen i els que volen manar i, com no, als que ens diuen que ens defensen.

Potser el que faré serà fer vaga el dia que em roti a mi. Una vaga general però a escala personal.

*Sànset*

Glòria ha dit...

Jo penso anar a treballar, a veure qui m'ho impideix... Bona tarda Joana!

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Estem en un país, influenciat pel país veí, on la vaga=no treballar. Perqué no fem vaga a la japonesa? treballar més. Us imagineu l'administració treballant més? s'escurçaria el temps de les gestions enderrerides, s'escurçaria la llista d'espera dels hospitals.... (ostres, i problema per l'administració que no te diners per pagar, i la "gent normal" contenta!!!)i si les empreses treballesin més? s'acabaria les estanteries buides, si,si, actualment "i per causa de la crisi", tothom ha rebaixat els stocks, fent que ara, trobar material, costi. Hi ha crisi però no hi ha material, contradictori? si, però cert.

Però.... lamentablement fer vaga vol dir fotre al teu company, a persones d'igual..... com els controladors aeris, quan fan vaga FOTEN enlaire les il·lusions i els esforços de moltes hores de treball de molta gent, però aixó no importa, l'important és el JO. Que JO estigui bé.

Mireia ha dit...

Les vagues sóon un tema delicat, em moc entre el: "alguna cosa hem de fer, per tant, SÍ" i el que diu en Garbi : "em descomptaran el sou, i després, què?"