Un "kit kat"....

Fa calor, les idees estan una mica estovades, fem Santes amunt i avall, mirem els focs des de el balcó, amb el nostre "mig australià" de convidat, suem, mengem gelats, bevem granitzats, descansem i llegim, esperem impacients veure avui el net, jugar una estona, donar mil petons, allunyar els mals esperits que sempre malmeten en les dolces ocasions, bé, en les altres també, abracem i gaudim.
Avui requisits, mirar, ser vist, compartir bona estona amb algunes amigues i després... relax.
M'agafo vacances del bloc, no seran llargues, ja aviso, em conec i m'agrada treure el cap per aquí, ni que sigui poquet.
Avui podria ser un gran dia si prosperés la prohibició dels toros, però no hi confio gaire, us recomano. i molt, aquest escrit.
Petons, per gaire bé tot hom, gaudiu i descanseu, sempre va bé!.
P.d. Quina gran notícia. Mai més ben dit, OLÉ!!!

Impacient....

Ni que amb respecte.

Mireu que he rebut!!

Estic feliç, costa poquet, m'ha arribat el llibre de Jesús Tibau, magnífic blocaire i crec que també escriptor, aviat podré opinar!
El llibre ve signat per ell amb una dedicatòria.....
M'ha agradat el detall. Gràcies!
(no feu cas de la foto, estic fatal, però la il·lusió m'ha pogut je je)

Estiu en imatges....

Calor a la feina, visc amorrada al ventilador........

Els privilegiats de sempre....

Fotent als de "sempre"

Prendrem paciència i lluirem escot, ni que estigui tan blanquet..., poc més podem fer!

De petons...

Diuen que;

"Los mayores desastres personales ocurren a partir de grandes besos, y es por eso que las películas casi siempre después del beso aparece la palabra fín".

I jo encara penso:
"Siempre es mejor el beso soñado".

Perque:
"Besar consiste en construir futuros recuerdos".

I no oblidem que:
"Algunos besos son como el clima tropical: Alta temperatura, gran humedad, fuerza relativa y acabado en huracán".

I també que:
" Para un hombre el beso es un buen aperitivo, para una mujer, en ocasiones puede ser el mejor postre".

I recordeu, ara, per l'operació "bikini":
"El mejor método de adelgazamiento son los besos, cuando los estás dando es imposible comer".

(Frases del llibre "Teoria particular sobre el beso", després de molt demanar li he regalat a un amic, a la meva llibreria només recollia pòls, anys que ni el miraba, no us oblideu de donar petons, molts.....)

Discrepar....

Privat....

Digues que sí dona!!

No he seguit gens ni mica el mundial, no puc entendre aquesta febreda futbolistica, no puc...
He tingut coneixement dels gols per els crits del veinat i un bar proper, però mentre feien gols, jo llegia, poc més podem fer.
Sí he seguit per la premsa el descarat masclisme que s'ha fet servir amb una periodista espanyola. Sara Carbonero, sembla ser que malgrat ser periodista i d'esports, hauria d'haver renunciat a un gran event mundial per la "tranquilitat" del porter Casillas.
Com sempre, aquest país, masclista fins la médula.
Però avui, que sembla ser impera un sentiment més espanyol que mai, aixó de veure banderes espanyoles als balcons encara em fa una mica de "yuyu", doncs em llevo i veig la foto del petó.
Un petó magnífic, ple d'agraïment i emoció de Casillas cap a la seva parella, per cert, ella no s'ho esperaba pas!
M'ha encantat, ni que sono a "salsa rosa", d'alguna manera li ha donat suport.
I és que no oblidem que alguns encara creuen que el futbol és, com el "Soberano", cosa de hombres" !.
Jo vull un petó com aquest!!

Preparo...

La caminada.....


Les lectures d'estiu, aquí una petita part....


Les vacances....

Un canvi...

Camins...

Fem camins tota la nostra vida.
De vegades camins que iniciem malgrat saber que no van enlloc, ens deixem portar, com les ones a la sorra, com l'aigua d'un ruixat d'estiu, camins de cargols per la muntanya...
D'altres, deixem que algú ens el marqui, seguim un full de ruta no dissenyat ni marcat per nosaltres, però en aquell moment ens ha semblat bé que una altre persona pensés per nosaltres, marqués, un cop més, el camí a seguir.
També tenim els camins de feina, professionals, que encara que ja no està de moda, podem seguir allà mateix sense moure res anys i panys...
Els camins de la família, fer content tot hom és gaire bé impossible, sobre tot, si els camins es converteixen en camins petits, senderes, raconets, és impossible.
Sovint seguim un camí i el canviem al poc temps, d'altres vegades passa temps i temps fins que fem el canvi, però a la fi, lo important de veres, és seguir, caminar, no parar ni decaure.
Camins de colors....

Una mort d'arrera l'altre....

Cada dia una morta més, no passa setmana que no mori alguna dona i en aquest degoteig continuat em pregunto... què faria jo de ser algú de la meva sang qui ho patís?.
No ho se....
I ja van 40....

Arrufant en nas...

Incomprensible.
Val, puc admetre que no soc llesta ni potser ni tan sols intel•ligent, em costa molt, segons quines coses, que entrin al meu pobre cap, potser aquest està una mica tip també.
Tip d’incongruències, de tonteries, de defensar parcel•les com qui defensa l’hortet.
Ni entenc ni respecto que no es puguin posar d’acord ni amb el lema de la manifestació.
De veritat, aquí què defensem?, l’hortet o la dignitat com a Nació amb sentiment de país que som?.
El meu fill em va intentar convèncer ahir d’anar junts a la manifestació, si en algun moment he dubtat ara ho tinc clar.
No hi vaig, prou de tonteries punyetes!
Si no us poseu d’acord ni amb això com cony ens han de prendre de manera seriosa “passat l’Ebre?”.
Sí, estic de dol per l’Estatut, aquest que ens han retornat retallat i malmès després de 4 anys.
Alguns, quan no poden guanyar les decisions dels i les votants a les urnes, doncs apa! Al Constitucional.
Ara van per la llei de l’avortament, sort que mentre tant, podem anar respirant no?.


Com sempre, magnífics "Calvitos".

I com vola el temps...

Ja fa dies algú em va preguntar si havia inscrit el meu bloc als premis Blocs Catalans, després de riure una estona em va convèncer que ho fes, almenys tenia el seu vot!
Aquesta persona no és del que podriem dir "de la meva corda", però li agrada com escric i a mi em va fer gràcia, després d'uns quants mails d'anada i tornada, em vaig inscriure.
Encara que sempre guanyen els mateixos, jo també he votat a qui m'agrada, crec que està bé que hi puguem accedir la resta de mortals.
Ja tinc 19 vots! tot un èxit per un bloc petitonet com aquest que ja te més de 800 entrades...

Doncs no, no m'agrada...

Ja se, sempre que ho dic alguna persona em mira com dient... aquesta és un "bitxo raro".
Doncs ho dec ser, i tampoc passa res.
No m'agrada l'estiu, no m'agrada gens, sempre he dit que si fos rica marxaria a Finlàndia ara i tornaria al setembre o l'octubre, que ara dura molt la calor.
Ja se, te les seves coses bones l'estiu, el dia dura més, obren els "xiringuitos" de les platges, l'espectacle a la fruiteria és magnífic, les amanides, aquestes que tant m'agraden, tenen mil colors, portem menys roba, fem vacances....
Però digueu, a qui li agrada arribar a la feina, trobar el despatx calent, acalorada com arribo doncs aquesta setmana entro a primera hora de la tarda, estar amb la sensació de calor mentre treballes a mil per hora amb el ventilador amorrat a la cara, arribar a casa també acalorada i decidir si primer agafes el sofà, l'ampolla d'aigua o bé et despulles... jo sempre acabo amb la darrera opció i a la dutxa!.
I no parlem de les "olors" al bus... mare meva ja se que estem en crisi però cony, l'aigua i el sabó també?.... en fi, ja espero impacient el mes de novembre, i no em queda res!.