dijous, 8 de juliol de 2010

Camins...


Fem camins tota la nostra vida.
De vegades camins que iniciem malgrat saber que no van enlloc, ens deixem portar, com les ones a la sorra, com l'aigua d'un ruixat d'estiu, camins de cargols per la muntanya...
D'altres, deixem que algú ens el marqui, seguim un full de ruta no dissenyat ni marcat per nosaltres, però en aquell moment ens ha semblat bé que una altre persona pensés per nosaltres, marqués, un cop més, el camí a seguir.
També tenim els camins de feina, professionals, que encara que ja no està de moda, podem seguir allà mateix sense moure res anys i panys...
Els camins de la família, fer content tot hom és gaire bé impossible, sobre tot, si els camins es converteixen en camins petits, senderes, raconets, és impossible.
Sovint seguim un camí i el canviem al poc temps, d'altres vegades passa temps i temps fins que fem el canvi, però a la fi, lo important de veres, és seguir, caminar, no parar ni decaure.
Camins de colors....

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

camins com els dels gerolifics...només un és el bo i els altres no porten enlloc......bo

NaiaraRuiz ha dit...

Es fa camí al caminar:)
És així com passen els dies, les hores. Passa el temps... I si et quedes quiet no avances, es per això que cal tirar endavant!

Glòria ha dit...

De vegades hi ha pedres als camins, d'altres vas vora les estrelles.
Mentre, anem fent.

香昱信張君林 ha dit...

hi!~~leave you a message to say hello, and thanks for your share!..................................................................