Ho dic molt de veres.
Divendres al migdía vaig plegar a les 2, fem horari intensiu i mentre esperava el bus, tota tranquila, va arribar un matrimoni i la germana d'ella, els conec d'aqui, del barri, em varen dir hola, els vaig respondre i vaig seguir fullejant el Tot Mataró, estava entretinguda amb el tema de Mataroní de l'any i les candidatures.
En un moment donat una de les dones es va adreçar a mi i em va dir, enfadada, "ha visto?, menuda vegüenza!", jo no sabía de què parlava i em va senyalar dues noies, assegudes a la porta del "Fet d'Ara", " cómo se puede consentir eso?, si fuera su madre les daba dos guantazos".
Jo no entenia res, què havien fet les noies?, quan les vaig mirar bé.... vaig començar a entendre, però no m'ho volia creure... anaven agafades de la mà i es miraven amb una tendressa absoluta.
Què li molesta?, vaig preguntar jo, ella respón, en veu ben alta: "se están besando, en la boca!, aqui, sin vergüenza alguna"!!
Les noies ho varen escoltar, diguem que la senyora no parlava pas baixet, volía ser escoltada.
Mentre les dues noies es posaven dretes jo li vaig dir, " qué le da vergüenza?, que dos personas se amen?, se quieran y lo demuestren?, acaso usted nunca ha estado enamorada?".
La dona es va posar vermella com un perdigot, el marit i la cunyada em varen començar que si "eso deben hacerlo a escondidas, que no es normal, que si...."
Aggggg, les dues noies eren al meu costat del tot emprenyades i jo, mira tu... no vaig poder, li vaig dir, alt i clar a la "senyora": "Veamos, señora, demostrar amor es una cosa bonita, nunca debe esconderse, nunca puede ser feo, le molesta que dos chicas se besen y agarren sus manos por una cosa, cuanto hace que su marido no se lo demustra en público?, cuanto hace que no le dice que la ama?, usted es una fustrada coño!, el amor, entre dos persona adultas, siempre es bonito"
Òstia, que descansada que vaig quedar. La vaig deixar sense paraules, ho sento, el marit em va clavar una mirada "destroyer" i per sort, va arribar el bus 2.
Les dues noies em varen dir gràcies i jo sols els vaig somriure, "per molts anys" els vaig respondre. No podia evitar pensar que aqelles dues noies podien haver sigut les "meves nenes".
Dins el bus ells varen seguir taca taca taca taca amb el tema, jo vaig seure al davant i em vaig posar música, pasant!.
Ahir vaig anar a veure les "meves nenes" i no podia deixar de pensar.... queda molt de camí per fer....
Avui, quan he anat a comprar el diari els he vist, no m'han saludat, jo tampoc.
Divendres al migdía vaig plegar a les 2, fem horari intensiu i mentre esperava el bus, tota tranquila, va arribar un matrimoni i la germana d'ella, els conec d'aqui, del barri, em varen dir hola, els vaig respondre i vaig seguir fullejant el Tot Mataró, estava entretinguda amb el tema de Mataroní de l'any i les candidatures.
En un moment donat una de les dones es va adreçar a mi i em va dir, enfadada, "ha visto?, menuda vegüenza!", jo no sabía de què parlava i em va senyalar dues noies, assegudes a la porta del "Fet d'Ara", " cómo se puede consentir eso?, si fuera su madre les daba dos guantazos".
Jo no entenia res, què havien fet les noies?, quan les vaig mirar bé.... vaig començar a entendre, però no m'ho volia creure... anaven agafades de la mà i es miraven amb una tendressa absoluta.
Què li molesta?, vaig preguntar jo, ella respón, en veu ben alta: "se están besando, en la boca!, aqui, sin vergüenza alguna"!!
Les noies ho varen escoltar, diguem que la senyora no parlava pas baixet, volía ser escoltada.
Mentre les dues noies es posaven dretes jo li vaig dir, " qué le da vergüenza?, que dos personas se amen?, se quieran y lo demuestren?, acaso usted nunca ha estado enamorada?".
La dona es va posar vermella com un perdigot, el marit i la cunyada em varen començar que si "eso deben hacerlo a escondidas, que no es normal, que si...."
Aggggg, les dues noies eren al meu costat del tot emprenyades i jo, mira tu... no vaig poder, li vaig dir, alt i clar a la "senyora": "Veamos, señora, demostrar amor es una cosa bonita, nunca debe esconderse, nunca puede ser feo, le molesta que dos chicas se besen y agarren sus manos por una cosa, cuanto hace que su marido no se lo demustra en público?, cuanto hace que no le dice que la ama?, usted es una fustrada coño!, el amor, entre dos persona adultas, siempre es bonito"
Òstia, que descansada que vaig quedar. La vaig deixar sense paraules, ho sento, el marit em va clavar una mirada "destroyer" i per sort, va arribar el bus 2.
Les dues noies em varen dir gràcies i jo sols els vaig somriure, "per molts anys" els vaig respondre. No podia evitar pensar que aqelles dues noies podien haver sigut les "meves nenes".
Dins el bus ells varen seguir taca taca taca taca amb el tema, jo vaig seure al davant i em vaig posar música, pasant!.
Ahir vaig anar a veure les "meves nenes" i no podia deixar de pensar.... queda molt de camí per fer....
Avui, quan he anat a comprar el diari els he vist, no m'han saludat, jo tampoc.
18 comentaris:
M'hagués agradat estar al davant per veure la cara que se li quedava a la vella, i dir-li depàs un parell de coses jo també...La cara del marit tenia que ser també, jejeje!!! Carles
La gent s'ha de començar a acostumar de que això es el més normal del món, i que si un dia ens passa dins casa nostre intentarem agafar-ho de la millor manera. No podem condemnar la felicitat dels altres, per un tema de vinculació sexual.
El meu comentari seria més o menys com en Garbí, només canviaria el començament "Ens hem de..."
Joana, què t'he de dir!
Hauria pagat per veure-ho...amb dos ovaris, si senyora.
Plas plas plas ... mol bé
plasplasplasplasplasssss!!!!
Així m'agrada, Joana!
M'afegeixo al mega aplaudiment, si senyora, ets tota una dona...
molt ben fet! valenta i decidida! :-)
Es absurd tot alloque ens han fet veure malament, l'amor que mes dona entre qui lo important es que hi ha amor.
Joana, em trec el barret davant la teva sinceritat i la teva humanitat, pel teu cop de puny a la hipocresia. Bravo!
Des d'ara seguiré el teu blog: l'acabo de descobrir i m'he adonat de seguida que val la pena.
Cordialment des de Barcelona.
Doncs molt ben dit! No tothom hagués respost així, tot i estar d'acord.
Bravísimo querida Joana, por desgracia aún quedan muchas barreras que romper y demasiadas señoras y señores que se sienten en el derecho de denunciar como "ilegal" lo que por ley por fín esta normalizado. La pederastia es un delito y sin embargo esta casta señora seguro que alguna vez se habrá confesado con algún que otro "hombre de Dios" que comete ese asqueroso delito, y la mujer tan feliz....Asi es la santa hipocresia.
Angeles
Un abrazo
Jajajajaja!!!!Si hi arribo a ser jo......mare meva!!!!!!Ets la millor!!!!Molt bona resposta...
Ben dit i ben fet , Joana! Ja ni ha prou de tanta hiprocresia i males maneres. Ja et veig davant l'asturament d'aquestes persones jejeje
Bones Festes wapa!
"n'hi ha" catxis..
Fantàstic, una reacció immillorable, petons i abraçades per a tots/as que mai està de més.
Genial Joana!!
Aquesta gent segur que no haguessin dit res davant una baralla, o un altre violent, però allò de que dues dones o dos homes es demostren amor no ho poden suportar!!!
Reprimits!!
Un petó per tu i les teves nenes!!
Molt bó el text i molt bona la teva resposta.
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada