És pot medir la felicitat?, se què consta d'instants, de breus moments, se que no és permanent i la majoria de vegades algún impertinent ve a trencar aquests instants, però els guardo com un tresor, ben amagats, per recordar i reviure.
Dissabte vaig gaudir d'un dia especial com pocs, un munt d'hores i rialles, també d'un gran cansament, 10 hores amb un marrec inagotable poden ser molt dures, ja no tinc edat, però amb en Martí al meu costat, va ser tot més senzill.
Per fí he aprés que aquests moments no tenen preu, que les preocupacions encara hi son, però les puc decantar, gaudir de les coses sense nervis i angoixa, total, tampoc puc fer més del que ja faig.
Entre compres de llibres escolars, una ruina absoluta per qualsevol butxaca, material divers, el pa, alguna peça de roba per en Martí, com creix noi!, un "caprici" per mi, un refresc per agafar forces, una cercavila per conèixer el grup de Batucada que en Martí vol anar, uns balls amb gegants amb en Dídac entusiasmat, un berenar de " Ca l'Uñó", un "ramblejar" i un menut que dorm, ja de nit, a coll de l'àvia, jo...
Per tancar aquest deliciós dissabte una visita inesperada, una bona conversa, un película i els tres al sofà, junts....
Digueu, te o no te color la felicitat?
Dissabte vaig gaudir d'un dia especial com pocs, un munt d'hores i rialles, també d'un gran cansament, 10 hores amb un marrec inagotable poden ser molt dures, ja no tinc edat, però amb en Martí al meu costat, va ser tot més senzill.
Per fí he aprés que aquests moments no tenen preu, que les preocupacions encara hi son, però les puc decantar, gaudir de les coses sense nervis i angoixa, total, tampoc puc fer més del que ja faig.
Entre compres de llibres escolars, una ruina absoluta per qualsevol butxaca, material divers, el pa, alguna peça de roba per en Martí, com creix noi!, un "caprici" per mi, un refresc per agafar forces, una cercavila per conèixer el grup de Batucada que en Martí vol anar, uns balls amb gegants amb en Dídac entusiasmat, un berenar de " Ca l'Uñó", un "ramblejar" i un menut que dorm, ja de nit, a coll de l'àvia, jo...
Per tancar aquest deliciós dissabte una visita inesperada, una bona conversa, un película i els tres al sofà, junts....
Digueu, te o no te color la felicitat?
4 comentaris:
Ja veig que et cau la baba i amb molta rao guapo com la iaia.
Uo!!! Està preciós! Vas veure l'altre dia que em volia fer una demostració de totes les seves habilitats? Amb un xisclet de boca i tot, je je je.
Tita Glòria.
Es bonic poder disfrutar de cosses importants, i un nado es de lo mes felicitats
Crec que això es part de la felicitat, sens dupte
Publica un comentari a l'entrada