Estic al cinema, ja li he trobat el gustet a anar-hi sola. A la sortida escolto algú què diu "Lola", "Lola" "Lolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa", fins al tercer crit, aquest cop la persona ja xisclava, no he caigut que em xisclaven a mi...
I doncs?, Lola era, fa molt i molt de temps, el meu "nik" d'internet.
Vaig tenir una època, del 2001 al 2004, més o menys, que xatejava, i molt!
Primer perquè em trovaba sola, acabada de separar, les amigues casades... després, amb el temps, per gust, vaig conèixer un munt de gent, gents estupenda, homes i dones, la majoria tan sols com jo.
Un dia, després de gaire bé un any, un grupet varem parlar de fer un soparet a Barcelona, era un canal de xat nou i cada vespre entrava un grup bastant petit de gent, gaire bé ningú feia "privats" al principi, per aquest motiu pensavem ser 15 o 20 com a molt.
La llista avan creixent dia a dia i al final varem ser uns 45, tots apretadets al restaurant.
Reconec que la primera vissió d'aquelles cares va ser impactant, posar imatge, veu etc a les persones... era un gust.
La cosa va anar creixent i un maig de fa ja un munt de temps varem fer un "mega sopar" al Masnou, a un saló de casaments!, varem ser unes dues centes persones i el varem organitzar entre 5.
Vaig gaudir molt, però vaig quedar esgotada!
D'aquell sopar varen sortir algunes parelles, poques encara duren, però va ser molt maco.
Ja fa anys que no ho faig, xatejar, però en conservo un grapadets d'amics i ún d'aquests és el que cridava el meu nom al cinema...
Un café i un munt de records ens va transportar a un passat no tant llunyà.. però no l'anyoro, cada cosa te el seu temps.
A més... sempre he preferit una bona conversa en "directe".
I doncs?, Lola era, fa molt i molt de temps, el meu "nik" d'internet.
Vaig tenir una època, del 2001 al 2004, més o menys, que xatejava, i molt!
Primer perquè em trovaba sola, acabada de separar, les amigues casades... després, amb el temps, per gust, vaig conèixer un munt de gent, gents estupenda, homes i dones, la majoria tan sols com jo.
Un dia, després de gaire bé un any, un grupet varem parlar de fer un soparet a Barcelona, era un canal de xat nou i cada vespre entrava un grup bastant petit de gent, gaire bé ningú feia "privats" al principi, per aquest motiu pensavem ser 15 o 20 com a molt.
La llista avan creixent dia a dia i al final varem ser uns 45, tots apretadets al restaurant.
Reconec que la primera vissió d'aquelles cares va ser impactant, posar imatge, veu etc a les persones... era un gust.
La cosa va anar creixent i un maig de fa ja un munt de temps varem fer un "mega sopar" al Masnou, a un saló de casaments!, varem ser unes dues centes persones i el varem organitzar entre 5.
Vaig gaudir molt, però vaig quedar esgotada!
D'aquell sopar varen sortir algunes parelles, poques encara duren, però va ser molt maco.
Ja fa anys que no ho faig, xatejar, però en conservo un grapadets d'amics i ún d'aquests és el que cridava el meu nom al cinema...
Un café i un munt de records ens va transportar a un passat no tant llunyà.. però no l'anyoro, cada cosa te el seu temps.
A més... sempre he preferit una bona conversa en "directe".
7 comentaris:
os3, os3 ... cafes, sopars, calçotades, nits de disco al maremagnum, histories de persones (algunes d´elles una mica tervuloses, en fi)estic segur que agtualment alguns xats tambe tenen les seves mogudes emotives.
si no recordo malament abia una Web que feia referencia a tot això, la feia i cuidavas un d´un llogaret de tarragona ... oi?
Vaja amb la Lola! Mola!
La Lolaaaaa!! Deu ser bonic una trobada així...posar cares a les paraules... Seria com una trobada de blocaires. Coses que passen avui en dia!!!
Noia sempre t'escolto amb admiració
Fins aviat
Com tu dius sempre millor el directe.
Hi vas sola perquè vols! Jo em canso d'esperar XD
Publica un comentari a l'entrada