dimarts, 15 de setembre de 2009

Era clar...



Sabia que avui seria un dia, diguem.... delicat...
En Martí comença l'institut, se que toca, però sols imaginar el meu nen, de 12 anys, amb nois i noies de 17 i 18, al mateix pati, al mateix horari.... s'em posen els pels de punxa, he dormit fatal per aquest tema.
Ja se... no és el primer cop ni el primer nen, però a mi em fa patir, tonta que soc, ja ho se. Aquest ha estat el primer curs que no sortim junts de casa...
Després, quan m'he llevat, escolto a la tele que ha mort Patrick Swayze. Sabia que estava malalt, però m'ha tocat.
Molts dels "puretes" cinematogràfics em diràn que no era cap actor excepcional, però a mi em varen acompanyar les seves pelicules, i la música de les mateixes, en moments molt especials, apart que l'he trobat guapo, el seu ball...
Cada cop que veig Ghost, i crec que ja l'he vist cinc cops, o Dirty Dancing, acabo plorant! i no serà que no tingui clar el final...
Espero que el dia d'avui "remonti" una mica, almenys he gaudit de la temperatura, 16º a les 8:35 del matí darrera l'ajuntament, una cosa bona, ara ve el "meu temps".

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

Si el que patim per els fills, ho podesim cobrar, no ens caldria la feina. Tranquil.la que tot anirà bé.
En quant en Patrick, una gran pèrdua, almenys deixa emprenta i a lluitat fins al final, dels dos mesos de vida que li varen donar,ho ha allargat a vint.

Glòria ha dit...

Doncs mira, aquest matí al veure el dia que feia he pensat en tu: la Joana gaudirà...
De la mort de l'actor, no! Jo sempre dic que és molt cruel el de pàncrres, que m'ho diguin a mi.
D'en Martí, què t'he de dir si tens tres més, ja t'acostumaràs

Joana ha dit...

No pateixis Joana,
El meu ja és un tros d'home a prop dels 18 i se'n va sortir prou bé als 12 tot i que per els pares és un canvi i per ells també i a més comencen uns anys complcats. Ara respiro a estones i a dies perquè a les nits del cap de setmana toca patir i dormir poc!
Jo també he sentit la pèrdua d'en Patrick de bon matí
Bona tarda plujosa Joana!

Anònim ha dit...

Tranquila Joana seguro que se las pañará bien.
Por cierto a mi me ha dado una pena terrible lo de Patrick Swayze...cuantas veces hemos bailar como en dirty dancing intentando hacer el salto ese...son peliculas que no te cansas de ver.
un abrazo, Sara

j.a.marin ha dit...

JOANA NO SUFRAS POR MARTI, LOS NIÑOS SE AMOLDAN RAPIDO A LAS NUEVAS SITUACIONES Y MUY PRONTO ESTARA CONTENTO Y SUPER INTEGRADO CON SUS NUEVOS COMPAÑEROS.
PERDI LA CINTA DE LA PELICULA DIRTY DANCIG, Y LA COMPRE DE NUEVO, CADA VEZ QUE PUEDO LA VEO CON MI SARA Y CON IRENE Y TE ASEGURO QUE LLORAMOS TODOS, PARA MI FUE UN ACTOR ESTUPENDO Y TAL VEZ POCO VALORADO. A LOS CINOFILOS LOS DEJO CON SUS ELUCUBRACIONES, A MI, ME GUSTA LO QUE ME GUSTA Y ME ESTA BIEN.

Toni Soler ha dit...

M'he quedat parat. D'alguna manera tots hem volgut imitar en algun moment al Patrick de Dirty Dancing i donar alguns dels seus passos de mambo. No seria un gran actor, però transmetia coses.

Amb Martí tot anirà bé.

Petons Joana

Luthien ha dit...

Ja veuràs com en Martí, torna amb una pila de coses per explicar-te de l'institut, i segur que tot va bé.

Striper ha dit...

Jo tambe tindriab recels per el noi, lo del Patrik coi a tots ens afectat.

zel ha dit...

pobret, tan jove encara...

Arare ha dit...

No et preocupis pel Martí, si s'assembla a sa mare se'n sortirà molt bé!!!

respecte al Patrik... jo l'havia trobat fins i tot guapo!

a mi també m'agrada, el temps de tardor, Joana, m'encanta quan comença a fer fresqueta d'aquella que t'has de posar una jaqueta però el sol escalfa el suficient... hmmm, quin gustet!