De mare i fill, compenetrats.
De tiet i nebot, encantats.
D'amor... el que elles dues es tenen.
De pare acabat d'estrenar...
De mare primerenca i decidida..
De viatger empedernit...
D'àvia il.lusionada...
D'ocupa de pis..
Mirades de... i si fos possible?
Mirades, a la fí, de la meva estimada família, la que m'arriba i em fa glatir. Les que mai em canso de veure i sempre hi son.
11 comentaris:
Els fons d'els ulls rara vegada enganyen, si es miren amb els peus a terra.
Mirades de veritat , mirades de nobleza i de vegades de pker i també de politic.Moltes felicitats aquesta iaia tant bonica i trempada.
Preciós!
MIRADAS LIMPIAS, MIRADAS TIERNAS,
TRANSPARENCIA, HONRRADEZ Y VALENTIA,
JOANA CONTINUA SIENDO TU MISMA, QUE TE SIENTA FENOMENAL.
Que maco, Joana, mirades que estimes i que t'estimen, i que totes desprenen amor.
M'agrada molt el post Joana.
Les mirades ho diuen tot, i el que no ho vulgui entendre, no sap el que es perd.
Muaks.
Una mirada dice casi todo de una persona, a mi me pasa a veces que solo una mirada me transmite miedo, pena o no sé porque razón me da miedo y no confío en esa persona.Me ha gustado la mirada de tu familia,!Es bonito!
Que bonic JOana.
Hi ha mirades que ho diuen tot, un gran tresor, gaudeix-les.
Ohhhh!!!Que maco!!!!M'encanta!!!!Muak!!!
Que potitooo! Perdona que m'estic posant al dia :-D
Publica un comentari a l'entrada