Que no poso cap poesia, amb lo molt que m'agraden...
Avui, dues!
T’HE DONAT EL NOM MÉS BELL... (Anna Montero)
T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes
i una certesa profunda
amor que amb la nit
desgranes la llum
del collar dels dies
t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma
amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia
DEL CEL, EL NÚVOL...
de les aigües, el riu. de la mar, l’escuma.
dels carrers, la pluja.
de l’amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l’amor, la paraula i la mar,
el cel, l’aigua. de l’amor, l’espai
obert que a dintre s’arbra
i ens fa paraula.
3 comentaris:
Ai !!! Mare. que la tardor s´acosta
Estàs romanticona???
Vinga, ens veiem demà.
Muaks!
Ohhh que bonic la poesia es l'alegria de la cultura.
Publica un comentari a l'entrada