De vegades, les persones, donen, donem, voltes i voltes a les mateixes coses i no trobem la manera de sortir de l'embolic.
Per més que intentem trobar un camí que ens sembli el correcte, o bé el més adequat, no el podem veure.
Algunes vegades, de cop, una llumeta s'obre camí, poc a poc i et preguntes com no havies vist aquest camí abans, de tant evident com el trobes ara...
Gaire bé mai és senzill pendre decissions dràstiques, malgrat que alguns opinen que jo ho soc, això sí, quan prenc una decissió, per dur que sigui, tiro endavant fins el final.
No deixo que ningú em faci caure a cap "cercle viciós", com aquesta cançó del meu estimat Sabina, ara ja no.
Ara mateix tinc un ampli i tranquil camí, dolcet i amable, el penso seguir i deixem què diguin...
(ho se, avui no m'he explicat gens bé, però jo m'entenc...)
5 comentaris:
Ho celebro, jo no he tingut un gran dia; Déu ser que encara no he trobat la llumeta aquesta, per això estic donant voltes i voltes a la mateixa cosa...
Demà serà un altre dia.
Bona nit, Joana.
Si tu t'entens, no cal dir res més ;)
bona nitttttttttt
Si tu t'entens i penses que ja portes el cami que vols i correcte endevant continua.
Bon Dia.
Jo sempre dic que davant de qualsevol decisió, la millor es la que més ànsia et dona.
Llàstima que quant plou el camí si fa fangueig, i si u fa massa fort hi sorgeixen alguns regarots i pedruscall.
Publica un comentari a l'entrada