Aquest dissabte, ni que no era lo previst, donat que estaba sola, vaig decidir "demanar" el nèt al matí, a la tarda havia quedat amb una amiga i no podia.
Ell, en Dídac, seriós, mooooolt seriós, allà, des de el seu cotxet i davant el seu pare, em mira i "frunce el ceño".
El seu pare somriu i li fa quatre "zalamerias", però avui aquest noi està seriós, ha matinat i això ens posa a tots i totes una mica de mala lluna...
Jo, arrenco la caminada des de Rocafonda i enfilo camí del Parc Central, fa solet, però avui ha refrescat una mica.
Arribo al quiosc del Gim, compro un parell de coses i ell segueix seriós...
Anem al fet d'Ara de la Plaça Granollers a esmorzar, jo, és clar, ell ja va tip!.
Allà, tot expressiu, com acostuma a fer la canalla, es posa a fer caca, a mi s'emescapa el riure, fa la mateixa cara que el seu pare quan era petit, la mateixa força i el mateix soroll!!
Una parella de la taula del costat i la camarera es fan un tip de riure, ell, "ceño fruncido" i vermell com un pebrot!
Llavors arriba la persona amb qui he quedat per esmorzar.... en Dídac el mira, el torna a mirar... i li veig el primer somriure als llavis!
El nostre "convidat" també somriu, no és gens "niñero" però aquest xicotet i en Martí li han robat el cor...
De cop em comenta... aqui fa pudor no?.. je je...
L'he "abandonat" davant el café per fer els canvis oportuns... és clar!
Després, ja sols, en Dídac i jo, hem baixat carrer Isern, Argentona, La Riera, Carrer de Barcelona, tornada cap a la Rambla, Sta. Teresa, Pl. de les Tereses, Sant Josep, Riera i cap a Rocafonda de nou!
Una bona caminada, ja ho crec, i a la tarda encara em varen quedar ganes de sortir a ballar....
No estic tan caduca eehhh :)
Ell, en Dídac, seriós, mooooolt seriós, allà, des de el seu cotxet i davant el seu pare, em mira i "frunce el ceño".
El seu pare somriu i li fa quatre "zalamerias", però avui aquest noi està seriós, ha matinat i això ens posa a tots i totes una mica de mala lluna...
Jo, arrenco la caminada des de Rocafonda i enfilo camí del Parc Central, fa solet, però avui ha refrescat una mica.
Arribo al quiosc del Gim, compro un parell de coses i ell segueix seriós...
Anem al fet d'Ara de la Plaça Granollers a esmorzar, jo, és clar, ell ja va tip!.
Allà, tot expressiu, com acostuma a fer la canalla, es posa a fer caca, a mi s'emescapa el riure, fa la mateixa cara que el seu pare quan era petit, la mateixa força i el mateix soroll!!
Una parella de la taula del costat i la camarera es fan un tip de riure, ell, "ceño fruncido" i vermell com un pebrot!
Llavors arriba la persona amb qui he quedat per esmorzar.... en Dídac el mira, el torna a mirar... i li veig el primer somriure als llavis!
El nostre "convidat" també somriu, no és gens "niñero" però aquest xicotet i en Martí li han robat el cor...
De cop em comenta... aqui fa pudor no?.. je je...
L'he "abandonat" davant el café per fer els canvis oportuns... és clar!
Després, ja sols, en Dídac i jo, hem baixat carrer Isern, Argentona, La Riera, Carrer de Barcelona, tornada cap a la Rambla, Sta. Teresa, Pl. de les Tereses, Sant Josep, Riera i cap a Rocafonda de nou!
Una bona caminada, ja ho crec, i a la tarda encara em varen quedar ganes de sortir a ballar....
No estic tan caduca eehhh :)
5 comentaris:
Gens ni mica de caduca!!! M'has fet riure fins i tot a mi amb "les caques", veig que té cadireta nova el nino! O ja hem descobert com posar-ho assegut? Je je je.
Les meves activitats del dissabte passat no van tenir a veure res amb les teves, però també ho vaig passar bé, molt bé!
Un petonàs i bon dilluns!
caduca tu? ÔÔ
Quin nenmés preciós, Joana! Una abraçada per tui una altra per ell!
Que guapo!
Estas estupenda!!!!
Hola Joana eres genial lo bien que lo explicas todo y con ese aire
de normalidad que da gusto leer lo que escribes parece que lo estas viviendo una abrazada de tu amiga Encarna
y siempre que puedas vuelve ha Paris
Publica un comentari a l'entrada