(la cua)
Si per una vegada, o dues, em quedo sense paraules?.
El puc denominar... company de vida, de camí, de vivències i experiències, el puc denominar cantant, ballarí... i moltes altres coses, però avui, que encara estic tararejant les seves cançons.... no trobo el calificatiu ideal.
Nit inobidable, no sols per ell, per la gent del meu voltant, les amigues que varem anar en un "pak" totes encantades i amb ganes de passar una molt bona estona., la Glòria, la Rosa, la Encarna, la Maribel, en Martí i jo, llavors allà la Amparo i la Sílvia.
Amb l'Evarist que ens va dur i tornar... quin encant.
(no diré res dels guitarristes... mare meva!)
Llàstima que el meu coll contracturat no em va deixar moure l'esquelet tant com hauria volgut, avui he hagut de pendre doble ració de voltarén i Myolastàn!, però va ser una nit màgica, cantant, ballant, amb un somriure als llavis i els records a flor de pell...
(amb Sergi Arola de convidat)
De les que erem allà, la majoria, varem viure els nostres primers... "calentons juvenils" amb Linda....
(amb la meva amiga i cunyada Rosa)
Com dirien els castellans... ¡¡Que noche la de aquel dia!!
Miguel, deixa que diguin.. estàs en forma, estàs guapo, cantes bé i mous el cul amb tota la sensualitat del Món!!
Aquests dies he hagut d'escoltar algunes tonteries dels homes que m'envolten, que si estàs gran, gras etc.... Creu.me, estàs millor que mai!
Llàstima que les Cabriolets.... fatal!, ha d'acabar nua, ni que sigui pintada de cos, la teva neboda, per ser escoltada?... en fí...
Avui, si cal, estic encara més "divina de la muerte".
Ahir va tornar a ser un dia magnífic, deliciós, amb tots els fills, les joves i el nèt al meu voltant en un dinar magnífic, relaxat i distés, el vespre, va ser el postre.
(i com no, amb el meu company de "fatigues més incondicional i autor de les imatges)
El puc denominar... company de vida, de camí, de vivències i experiències, el puc denominar cantant, ballarí... i moltes altres coses, però avui, que encara estic tararejant les seves cançons.... no trobo el calificatiu ideal.
Nit inobidable, no sols per ell, per la gent del meu voltant, les amigues que varem anar en un "pak" totes encantades i amb ganes de passar una molt bona estona., la Glòria, la Rosa, la Encarna, la Maribel, en Martí i jo, llavors allà la Amparo i la Sílvia.
Amb l'Evarist que ens va dur i tornar... quin encant.
(no diré res dels guitarristes... mare meva!)
Llàstima que el meu coll contracturat no em va deixar moure l'esquelet tant com hauria volgut, avui he hagut de pendre doble ració de voltarén i Myolastàn!, però va ser una nit màgica, cantant, ballant, amb un somriure als llavis i els records a flor de pell...
(amb Sergi Arola de convidat)
De les que erem allà, la majoria, varem viure els nostres primers... "calentons juvenils" amb Linda....
(amb la meva amiga i cunyada Rosa)
Com dirien els castellans... ¡¡Que noche la de aquel dia!!
Miguel, deixa que diguin.. estàs en forma, estàs guapo, cantes bé i mous el cul amb tota la sensualitat del Món!!
Aquests dies he hagut d'escoltar algunes tonteries dels homes que m'envolten, que si estàs gran, gras etc.... Creu.me, estàs millor que mai!
Llàstima que les Cabriolets.... fatal!, ha d'acabar nua, ni que sigui pintada de cos, la teva neboda, per ser escoltada?... en fí...
Avui, si cal, estic encara més "divina de la muerte".
Ahir va tornar a ser un dia magnífic, deliciós, amb tots els fills, les joves i el nèt al meu voltant en un dinar magnífic, relaxat i distés, el vespre, va ser el postre.
(i com no, amb el meu company de "fatigues més incondicional i autor de les imatges)
4 comentaris:
Una nit inolvidable per a molts!
El teu company de fatigues, ahir va ser company meu... N'hi ha proves...
Un petó i aquet coll, que demà són els requisits...
doncs si t'ho vas passar bé, això és el que compta!!!!!
i ja poden dir el que vulguin els que no comparteixen el teu gust, és a tu a qui li ha d'agradar....
a mi també em retreuen que m'agradi l'Springsteen!!!!! i més igual l'edat que tingui, dalt de l'escenari no té rival....
X cert el teu acompanyant, molt maco!!!! Ja t'ha explicat les aventures dels campaments???
Guapos!!!!!
No saps com t'envejo, Joana, en Miguel Bosé és quelcom que no es pot explicar amb paraules i que si es pogués, ELLS,(que li tenen una enveja que es moren) mai no entendrien.
Publica un comentari a l'entrada