dimecres, 29 de juliol del 2009

Elles sempre tornen....



I les pots gaudir, o no. Les pots veure passar, i no participar, o pots pujar al carro i amunt i avall, a dreta i a esquerra, anar i venir fins que els peus, o en el meu cas el clatell, dieun... n'hi ha prou!
Avui s'acaben les Santes de Mataró, festa major d'aquest poble on visc.
Crec que ha estat l'any que he anat a més llocs, i a dormir més tard que mai.
Però quina altre cosa pots fer quan tens a casa un jove que ja va camí dels 13 anys i te una marxeta inagotable??.
Ahir, com qui diu per acabar la nostra participació, ni que em temo que avui hi voldrà anar... varem fer un entrepà a mig camí i molt il.lusionats varem anar a escoltar gospel al Pati de Can Marchal. Doncs escoltar... ho podiem haver fet... de lluny. No se qui va ser l'il·uminat/da que va posar una tanca a tot el voltant del pati de cadires, no oblidem que era un concert gratuït, amb una mena de xarxa verda que va impedir, del tot, que els que no teniem cadira poguessim ni tan sols veure.ho drets. Apart, en un cas d'emergència, era un lloc molt perillòs.
La gent estava del tot indignada, nosaltres ni ens varem molestar, alguns dels organitzadors pensen amb el cul, senzillament varem marxar als Requisits a Santa Anna, cosa, per un altre costat, que ens va permetre tenir cadira per seure.
Allà varem gaudir, com cada any, dels Valsos, Txa-txa-txa les cumbies etc...
La sorpresa més gran, en Martí ballant un vals i coses similars a petició d'ell!.
Vaig haver de demanar "tanda" per poder.hi ballar, estava molt sol.licitat... je je.
Unes Santes diferents, i de lo millor... els focs, asseguts al balcó, tenim el Port al davant ni que sigui lluny, els varem veure magnificament, tranquilets i asseguts.


2 comentaris:

pepi ha dit...

Joaneta estic morta!

A dormir a les tres.

Aquest mati he mossegat aquell home que dorm amb mi i ni s'ha adonat de lo cansat que estava.

Que s'acabin les Santes Ja!!!!!!!

Anònim ha dit...

Aquesta nit a formar totes dues, jo ja estic preparada!!!
Jo només vaig ballar dues amb en Martí... Una cúmbia i un merengue...
Després vam estar al No n'hi ha prou; vam veure el meu fill i el de la Pepi; ahir anava de noves generacions.
Un bon resum santero; pel Gospel, no t'amoïnis, una llàstima, però, nosaltres com cap any tema cadires.