I mai donen la cara, això que la tenen ben rodona i grossa!
Estic del tot emprenyada i cabrejada i de mala llet.
Estic, cada cop més, envoltada d'imbècils i difamadors que després no tenen pebrots per donar la cara.
Un molt benvolgut i estimat amic em va recomanar de fer un café amb un "sujeto pasivo", fosc i cada vegada més mentider, perquè parlava malament de mi, de la meva feina, de tot en general, aquest tipejo, no arriba ni a mig home, va quedar amb mi i la mateixa tarda, vint minuts abans de l'hora prevista i via email, em va dir què no "podia venir".
Avui, davant una resposta de lo més normal i aclaratòria, el tipejo, un altre cop, fa servir un mail que soc ben capaç de penjar aqui per demostrar lo innocent que era el mateix, doncs ell l'envia a "la màxima autoritat vigent" perquè em reny... tal com sona. Tot ben d'amagat, els covadrs trevallen d'aquesta manera.
Estic molt però molt emprenyada.
Al moment l'he trucat al mòbil per aclarir el tema i ell, que és adicte al mateix, és clar, no el paga, l'ha deixat sonar i NO ha respost. No ha tingut pebrots de dir a la meva orella res de res.
Després m'ha trucat tot innocent dient que ha fet el què li he demanat... però quina barra!
Saps que et dic, "sujeto pasivo con gorro de paja"?, ets un covard! cokcokcokcokcokckocok, gallina! Ni et passi per el cap mai més tans sols ni dir·me adèu.
Digues, quantes mentides més penses dir de mi?, entre tu i la "rubita" em teniu ben farta!.
Si vols, un dia d'aquests, començo jo a "rajar" les coses què se de tu, amb papers i documents, no com tu que no tens res a dir de mi!
Avui si, pots enviar això al teu cap i queixar'te, ves a fer punyetes poc home!
Estic del tot emprenyada i cabrejada i de mala llet.
Estic, cada cop més, envoltada d'imbècils i difamadors que després no tenen pebrots per donar la cara.
Un molt benvolgut i estimat amic em va recomanar de fer un café amb un "sujeto pasivo", fosc i cada vegada més mentider, perquè parlava malament de mi, de la meva feina, de tot en general, aquest tipejo, no arriba ni a mig home, va quedar amb mi i la mateixa tarda, vint minuts abans de l'hora prevista i via email, em va dir què no "podia venir".
Avui, davant una resposta de lo més normal i aclaratòria, el tipejo, un altre cop, fa servir un mail que soc ben capaç de penjar aqui per demostrar lo innocent que era el mateix, doncs ell l'envia a "la màxima autoritat vigent" perquè em reny... tal com sona. Tot ben d'amagat, els covadrs trevallen d'aquesta manera.
Estic molt però molt emprenyada.
Al moment l'he trucat al mòbil per aclarir el tema i ell, que és adicte al mateix, és clar, no el paga, l'ha deixat sonar i NO ha respost. No ha tingut pebrots de dir a la meva orella res de res.
Després m'ha trucat tot innocent dient que ha fet el què li he demanat... però quina barra!
Saps que et dic, "sujeto pasivo con gorro de paja"?, ets un covard! cokcokcokcokcokckocok, gallina! Ni et passi per el cap mai més tans sols ni dir·me adèu.
Digues, quantes mentides més penses dir de mi?, entre tu i la "rubita" em teniu ben farta!.
Si vols, un dia d'aquests, començo jo a "rajar" les coses què se de tu, amb papers i documents, no com tu que no tens res a dir de mi!
Avui si, pots enviar això al teu cap i queixar'te, ves a fer punyetes poc home!
7 comentaris:
:) Que a gust t'has quedat, eh??
A mi tb em trauen de polleguera aquests tipus que no s'atreveixen a donar la cara.
Una abraçada nena!!
Ostres, Joana, quina emprenyada tan ben portada, si senyora, a tots aquests, que els bombin! Apa, ja pots seguir explicant, que et farem costat!
Petons, guapa, passa d'ell, ja tens l'esperit tranquil!
Joana, entenc molt bé com et sents. No se de qui parles, però aquests "personajillos" que volen pujar a base de carregar contra d'altres persones... son un fàstic, no son persones.
Per cert, tu has entés el que diu aquest Onzedesetembre?, no crec que el teu sigui pas un escrit d'amor i desamor.
No deixis que ningú més et faci sentir tan malament.
Petons, ja et diré qui soc.
Joana tu m'escrius això:
"Com t'he de demanar res si vas d'amagat?, no em pot afectar la opinió d'algú que no conec i si et conec, algú que segur no és important per mi."
Jo no sóc el teu cor que no veus, ni ho pretenc.
Tampoc no sóc la teva mà que si que veus, ni ho pretenc.
Només passava i t'he llegit, i t'he dit hola en el meu idioma que segurament no és el teu.
Perdona les molèsties.
Onze de setembre. (Onzembre)
Podria dir moltes coses, podria fer-ne moltes més, i el cas, és que no val pas la pena agafar aquestes enrabiades, “xica” recorda que no ofèn qui vol, jo et demanaria que et calmessis i no fessis cas a certes coses i persones.
Deixa que aquesta aigua bruta llisqui i s´allunyi de tu, en el teu entorn n´ha moltes més persones i situacions interessants que et poden portar a la felicitat.
Un peto bonica.
Albanta,
de vegades, senzillament, no puc més.
Zel,
doncs pensa que ho he escrit que ja estaba més calmada...
Anònim..
Ja t'ho he dit en persona, gràcies.
Onzedesetembre,
crec que la teva opinió no és del tot "innocent", i és evident, parlem un altre idioma.
Joan,
estimat amic, fa molt de temps que em mantic calmada i decantada, la meva opinió, per un altre costat tan vàlida com la de qualsevol, fa ja més de dos anys en una reunió, m'ha condemnat a rebre aquests tractes, i la veritat, estic massa cansada.
Fa molt que ni vaig a reunions ni participo, per viure tranquila, però ni així...
Molt ben dit!!!!!!Son uns hipòcrites.....
Publica un comentari a l'entrada