Parlar de camins que no tenen tornada, mai m'ha agradat, sempre he pensat que fins i tot els més faixucs, és poden redreçar i arreclar, almenys, lo suficient per poder seguir la vida amb tranquilitat.
Ahir al vespre, tot sopant amb una persona, a casa, relaxats i tranquils, varem començar a parlar de "sentir odi" cap algú, aquest sentiment tant negatiu però tan real. Ell defensava que tot s'arrecla, que el temps, i com no, una canya, ho torna tot al seu lloc.
Jo li vaig preguntar, molt i molt seriosa... conèixes algú que hagi passat de l'amor a l'odi?, ell em va rspondre un sí contundent... llavors la meva veritable pregunta va ser... conèixes algú que hagi passat de l'odi a l'amor?....
La resposta va trigar en arribar, ell em va mirar, amb aquests ulls tan negres i expresius i em va respondre ... no... tens raó, aquest camí potser no te retorn.
Avui m'he despertat d'hora, malgrat que vaig anar a dormir passada la 1 de la matinada i encara em voltava això per el cap.... i definitivament he decidit i acceptat, a la vida alguns camins no tenen retorn, ni que odiar és un sentiment esgotador i crema molt, per tant el deixem millor amb menyspreu i indiferència, cansa molt menys!
Per cert... ahir vaig passar un vespre... deliciós...
Ahir al vespre, tot sopant amb una persona, a casa, relaxats i tranquils, varem començar a parlar de "sentir odi" cap algú, aquest sentiment tant negatiu però tan real. Ell defensava que tot s'arrecla, que el temps, i com no, una canya, ho torna tot al seu lloc.
Jo li vaig preguntar, molt i molt seriosa... conèixes algú que hagi passat de l'amor a l'odi?, ell em va rspondre un sí contundent... llavors la meva veritable pregunta va ser... conèixes algú que hagi passat de l'odi a l'amor?....
La resposta va trigar en arribar, ell em va mirar, amb aquests ulls tan negres i expresius i em va respondre ... no... tens raó, aquest camí potser no te retorn.
Avui m'he despertat d'hora, malgrat que vaig anar a dormir passada la 1 de la matinada i encara em voltava això per el cap.... i definitivament he decidit i acceptat, a la vida alguns camins no tenen retorn, ni que odiar és un sentiment esgotador i crema molt, per tant el deixem millor amb menyspreu i indiferència, cansa molt menys!
Per cert... ahir vaig passar un vespre... deliciós...
4 comentaris:
Costa molt tornar a tenir confiança; quan s'ha produit una escletxa... encara que l'enganxis amb pega, sempre es nota per on s'ha trencat.
Joer... sembla que parlo d'un gerro, però oi que m'has entés?
Quanta raó tens, no ho havia pensat així per és veritat, jo tampoc conec a ningú que hagi passat de l'odi a l'amor. Hi ha camins sense tornada.
Petons
El sentiment d'odi, crec que és un els pitjors sentiments, ja que a més et perjudica a tu mateix. Quan odies fas important a la persona odiada, no val la pena odiar, millor oblidar o deixar passar.
Personalment molts cops penso que si no tens bona relació amb una persona, a tots nivells, el millor és que cadascú fagi el seu camí, i ja està.
El problema és quan l'altre part no et deixa "fer el teu camí", però malgrat tot, has de seguir fent el teu i intentant adreçar-lo. Segur que, i saps, que tens persones que t'estimen i estan al teu costat, i l'amor, l'estimació d'aquestes persones fan que deixis, mica en mica d'odiar.
Ja sé que és molt fàcil parlar quan no et trobes en la situació, però com deia abans mira endavant, el futur positiu que tens i quan deixis d'odiar segur que tu mateixa et sentiràs més bé-
EL CONEIXEMENT DIRECTA, DE LAS RAONS, DE UNA PERSONA ODIADA,
POTSER NO FAGIN NEIXER AMOR,PERO SI COMPRENCIO.
JUGANT AMB BCN.
Publica un comentari a l'entrada