diumenge, 25 de gener del 2009

Poesia sensual...


Fa molt que no poso cap poesia.
Avui m'ha vingut a les mans aquesta y m'ha encisat.
Calen poques paraules.

Estuve con un joven.

Estuve con un joven
y supe al fin lo que era
el violento arrebato, la agilidad vibrátil,
cavidades melosas en la carnosa pulpa,
suavemente entreabierta
hasta el linte dehiscente,
el perfecto engranaje,
la densidad precisa de flujos derramados,
la inclinación debida,
la posición exacta,
y la sabiduria del mutismo,
la belleza de un glande.

Clara Janés.

5 comentaris:

Striper ha dit...

No es un poema qualsevol,quin poema,UFFF

Anònim ha dit...

Caram amb la poesia... I dius que t'ha vingut a les mans... Ummm!!!!

Montse ha dit...

apa! t'ha vingut "solet"? picaronnnnnnnna!!!

molt maco! petonet!

Francesc Puigcarbó ha dit...

caram!çes Clara la Clara

Toni Soler ha dit...

Un bonic poema, calent per a un fred hivern.

Dolços somnis.