diumenge, 4 de gener de 2009

Conduir sense carnet....



Ho se, soc una imprudent, però la necessitat obliga i ahir es va donar el cas....
Ella tenia les mans ocupades, no podia conduir amb seguretat i em va passar el control del cotxe. Jo, acollonida, ho reconec, fa més de 10 anys que no condueixo i per tant el meu carnet està caducat, però si la situació ho requereix...
Primer vaig dubtar, endavant, endarrera, ufff de què m'emporto una senyal situada a la vorera!, després una iaia impertinent que no es va decantar i això que ara els volants porten aquest material perquè no et rellisquin les mans, però estava nerviosa, ho reconec. I les rodes? son enormes!
Vaig anar tot Pasqual d'Aragó amb la directe posada, en contra direcció i rapideta, ella seguia al meu costat parlant per el mòbil i confiaba en mi, jo no decantava els ulls del meu davant, no vull lesionar ningú doncs tampoc tinc assegurança!.
Just en arribar al Parc Central, ella penja el telèfon i jo li traspasso el "mando" del cotxe, estic patint molt ni que reconec que m'ha pujat l'adrenalina i estic encantada. Ella insisteix que segueixi jo, que ningú diria que fa tant que no ho faig i és clar, jo tota cofoia!
Total, ella és la mare i el cotxet l'ha de portar ella, jo, segona conductora.

7 comentaris:

Glòria ha dit...

Avui sí que he flipat en colors! Em dic: però si precissament hem parlat aquest matí del carnet... Serà un somni? Un acudit? I resulta que era el flamant cotxet del teu nét!!!
Picarona!!!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Uuuiiiiii, … quina avia més trempada

Van Hessa ha dit...

Ai Joana Joana, que m'has comentat el post dels propòsits i no al super maromo de més abaix.

Concentració!! (igual que al volant, jeje).

El Criticon ha dit...

Ja ja ja, me ha encantado.
Recuerdo la ultima vez que conduci uno de esos coches, hace ya mas de diez años y se me ha inundado el corazon de melancolia.
Tengo esperanza de que pronto volvere a conducir un carro de esos, con todos sus extras.
Saludos Joana, y que disfrutes

Toni Soler ha dit...

Que s'ha d'agafar pràctica a poc a poc i la mare al costat tan confiada.

Feliç nit de reis

Cuca ha dit...

És que els cotxets d'ara són com de fórnula 1, se n'ha de saber! Però segur que tu aviat n'aprens....
segur que ets una àvia genial!!!

F.Puigcarbó ha dit...

molt fi.....de fet, potser es més complexe dur un cotxet per les aceres que no pas un cotxe.