dimecres, 21 de gener de 2009

El cos m'ho demana....



Porto uns dies molt "sandunguera".
Vaig per el carrer amb el meu ipod i els peus em marxen, aturada als semàfors no em dono compte i em descobreixo ballant, suavet, però llavors em poso vermella i penso.. noia... tu no estàs bé!.
Pujo a l'ascensor de la feina... i els peus segueixen el seu ritme, no em fan ni cas!. Obro el despatx, em trec l'abric, poso l'estufa i fins llavors no em desconecto.
Les bachatas queden reflectides en el meu caminar, la salsa que sona a les orelles baixa i engega els meus peus, aliens ja a les meves decisions.
I ni l'estrés de la feina, que aquests dies està a tope, ni tan sols el fret m'aturen.
I és que el cos em demana marxeta, salsa... ballaruca i una bona arrambada!
Per cert, algú sap una sala de Salsa que estigui bé a Barcelona?.
Aquest dissabte en Martí és fora amb l'esplai i el cos m'ho demana!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ui … no se, no se, aquet relat invita a fer cami.

Striper ha dit...

AZucar!!!!! Azucar si!!!!! Marxeta nena, Escolta es sent el el josep manel de la Plateria...

Joana ha dit...

Anònim... no m'ho crec! :)
Striper... vaig ballar molt amb la Plateria!
Petons, als dos...