El cos m'ho demana....

Porto uns dies molt "sandunguera".

Vaig per el carrer amb el meu ipod i els peus em marxen, aturada als semàfors no em dono compte i em descobreixo ballant, suavet, però llavors em poso vermella i penso.. noia... tu no estàs bé!.

Pujo a l'ascensor de la feina... i els peus segueixen el seu ritme, no em fan ni cas!. Obro el despatx, em trec l'abric, poso l'estufa i fins llavors no em desconecto.

Les bachatas queden reflectides en el meu caminar, la salsa que sona a les orelles baixa i engega els meus peus, aliens ja a les meves decisions.

I ni l'estrés de la feina, que aquests dies està a tope, ni tan sols el fret m'aturen.

I és que el cos em demana marxeta, salsa... ballaruca i una bona arrambada!

Per cert, algú sap una sala de Salsa que estigui bé a Barcelona?.

Aquest dissabte en Martí és fora amb l'esplai i el cos m'ho demana!