Divendres em varen convocar a la Primera Convenció de trebaladores i treballadors del PSC a Catalunya.
La mateixa es va convocat al matí i es va allargar amb un dinar a peu dret.
Trobo que es una bona iniciativa per veure les cares de persones que de vegades parles per telèfon, o bé t'escrius mails, però mai has vist fisicament.
Vaig dubtar si anar o no.... però al final vaig acceptar, bueno, tota la "secció femenina del Maresme" varem marxar a BCN a les 8;30 del matí.
El primer contacte, com sempre, les acreditacions, una foto i apa a fer un café.
La primera intervenció..... Miquel Iceta, em quedo amb una frase seva: Nicaràgua capital, Zaragoza......, potser no vaig estar prou atenta.... però aquesta frase és "sublime".
Després "tallers": Treball bàsic d'estructura del PSC, només diré, aburrit. Després: Teràpia del riure. Aquest em va costar entrar, tinc massa marcat el sentit del ridícul, però la veritat, va ser magnífic, potser que ho demanem en campanya electoral, quan els nervis son a flor de pell i no t'acabes la feina, deu ser la glòria!. Per acabar, primers auxilis, interessant, mai n'havia fet i vaig apendre un munt.
Després, de nou, al Plenari i allà, en Zaragoza.... bueno, vaig aprofitar per "puntejar" aquest post.
En acabar ell va venir el "pica-pica", uns quants petons, la foto de família i les tres de nou a Mataró i no penseu, vaig treballar tota la tarda!.
Curiositats, al PSC treballem moltes més dones que homes. A més, hi ha una franja d'edat molt diferenciada, de 40 en amunt i la jovenalla, també alguns i algunes de 30, però la majoria dels 154 que som, estem en aquestes dues.
Per cert, no canvio el meu despatx per treballar a la "Santa Sede", això que no imagineu el fret que passem!.
La mateixa es va convocat al matí i es va allargar amb un dinar a peu dret.
Trobo que es una bona iniciativa per veure les cares de persones que de vegades parles per telèfon, o bé t'escrius mails, però mai has vist fisicament.
Vaig dubtar si anar o no.... però al final vaig acceptar, bueno, tota la "secció femenina del Maresme" varem marxar a BCN a les 8;30 del matí.
El primer contacte, com sempre, les acreditacions, una foto i apa a fer un café.
La primera intervenció..... Miquel Iceta, em quedo amb una frase seva: Nicaràgua capital, Zaragoza......, potser no vaig estar prou atenta.... però aquesta frase és "sublime".
Després "tallers": Treball bàsic d'estructura del PSC, només diré, aburrit. Després: Teràpia del riure. Aquest em va costar entrar, tinc massa marcat el sentit del ridícul, però la veritat, va ser magnífic, potser que ho demanem en campanya electoral, quan els nervis son a flor de pell i no t'acabes la feina, deu ser la glòria!. Per acabar, primers auxilis, interessant, mai n'havia fet i vaig apendre un munt.
Després, de nou, al Plenari i allà, en Zaragoza.... bueno, vaig aprofitar per "puntejar" aquest post.
En acabar ell va venir el "pica-pica", uns quants petons, la foto de família i les tres de nou a Mataró i no penseu, vaig treballar tota la tarda!.
Curiositats, al PSC treballem moltes més dones que homes. A més, hi ha una franja d'edat molt diferenciada, de 40 en amunt i la jovenalla, també alguns i algunes de 30, però la majoria dels 154 que som, estem en aquestes dues.
Per cert, no canvio el meu despatx per treballar a la "Santa Sede", això que no imagineu el fret que passem!.
7 comentaris:
Hola Joana, bon dia,
Aquesta frase de Nicaràgua capital Zaragoza, la vaig llegir per primer cop, no fa gaire temps i també em va xocar, li vaig comentar a l'autor del comentari al Facebook.
M'apunto a la teràpia del riure, m'agrada!
Escolta, pel primers auxilis qui et va tocar per fer "el boca a boca"?
Tens un despatx fantàstic, amb una bona calefacció ja seria l'h...
Aquesta frase no m'agrada que vols les capitals costen molt de canviar.Que vol dir que hi han que tenen el seient assegurat?.En quant teràpia del riure al costat de hon treballo hi ha un lloc que ho fant i moltes vegades m'he quedat amb les ganes de preguntar quant veig la gent esperant a la porta bon diumenge
Jo conec alguna treballadora,fa molts ans que treballa de fet els que menys m'agraden son els que semble que tenen cadires de propietat en algun carrec de partit o public.
La terapia del riure seria, com dius tu, una boa terapia duant les campanyes electorals!!!
m'apunto a la iniciativa.
una abraçada
PER LA GENT AMB IDEALS, LA "SANTA SEDES" SON UNA DUTXA FREDA, SIGUIN DEL PARTIT QUE SIGUIN. O PODER O IDEALS. ELS MANAIRES SON MAJORITARIAMENT, UNA COLLA D' IMPRESENTABLES. JUGANT AMB BCN.
Me encanta aquest crit de nicaraguacapital Zaragoza jo tambe ho vaig sentir
xavier Losada
Aquesta frase no m'agrada que vols les capitals costen molt de canviar.Que vol dir que hi han que tenen el seient assegurat?.En quant teràpia del riure al costat de hon treballo hi ha un lloc que ho fant i moltes vegades m'he quedat amb les ganes de preguntar quant veig la gent esperant a la porta bon diumenge
Mississauga Real Estate
tuscany villas for rent
Publica un comentari a l'entrada