Agre i dolç.....

Aquest ha estat un cap de setmana complicat, massa i tot. No m'esperava pas que l'amargor inundés el mateix. Sí esperava alguna cosa, però mai tant com ha passat.
Divendres vaig tenir un soparet molt agradable amb un dels meus fills. Tot perfecte.
Dissabte vaig degustar, amb profunditat, fins l'ànima diria, el desagraïment, la prepotència, la mala educació i certa violència.... No tindria que haver passat mai, les mans negres al voltant amb males cares i molt pitjors maneres. De vegades, complir la legalitat vigent no és senzill, gens...
Em sento del tot esgotada, decebuda, trista i desencantada i no sols d'una persona, fins i tot d'alguna persona inesperada.
Sort, tinc sort en el fons, que no estic sola, sort també, i ja van dues!, d'algún amic que amb una bona abraçada, una estona de conversa tranquileta per el pasadís, en els silencis i estones on tot.hom era ocupat, em va aixecar els ànims.
Sort, i ja van tres, de les orelles que varen escoltar, no varen ser poques.
I encara més sort, ja van quatre!, de l'Emili Suriñach, allà, atent, amable, amb el caliu i la saviesa que deprén, l'amic i company, que em va animar a no defallir, que em va donar dos petons i em va calmar,
Ell també em fa arribar una de les seves poesies i jo... com sempre, li dic gràcies! Emili, ets un senyor, un gran senyor i un millor amic.
Aquest matí dues voltes llargues i amb bona conversa per la Mostra d'Entitats, m'han acabat de calmar, va bé parlar amb persones més fredes i no tan apassionades com jo. Ni que segueixo tristona, almenys estic calmada.
Demà comença una nova setmana, veurem què porta, ni que imagino que ben poc de bó.

Saps?
Ara meteix he tornat de la fosca
per cantells de freda herba
he voltat de cendra el teu espill...
Matinada de llet...
Pit de pedra.

Emili Suriñach