dimecres, 3 de desembre de 2008

Amb els texans cenyits i els tacons preparats....




Que no hi ha mal que duri cent anys ni cos que l'aguanti.
Amunt, aquest cap de setmana no penso parar, a tota màquina i com diu la meva mare, "a la penas puñaladas"!
I és que queda Joana per estona! i sempre penso, si caic, qui recull les restes?, no els penso donar aquest gust. He tornat, més forta que mai, les caigudes tenen aquest efecte en mi.
I amb aquesta música..... vols ballar?

4 comentaris:

Montse ha dit...

Així m'agrada.Vinga, ballem!
Endavant, companya!

Maite ha dit...

Endevant Joana, a ballar!!!

carla ha dit...

Molt bé valenta!

Albanta ha dit...

Ara si!!! M'alegre d'aquest resurgir de les cendres... campiona!!
Jo també vull ballar...