dissabte, 8 de novembre de 2008

Apendre a viure, no és senzill....

Plou i fa sol

Sembla que una persona adulta com jo, ja tingui que saber com i de quina manera pendre's les coses, les actituds o els comportaments adequats a cada moment....
Però no, aprenem cada dia, ni que sigui una cosa insignificant, cada dia veus algo nou i no vull perdre la meva capacitat de sorpendre'm, ni que de vegades sigui de manera desagradable, també amb això aprenem.
Ahir va ser una tarda que voldria oblidar, però no ho faré. Una tarda on els minuts eres dècimes de segòn i malgrat les meves ganes de plegar, era divendres i tinc un xic d'estrés, doncs volia parar el rellotge per poder arribar a tot, per fer que les màquines corresin una mica més, que internet anés més ràpid i que l'ordinador seguis el ritme embogit i absurd de la feina del moment.
De vegades, massa sovint, si s'organitzes tot amb més temps, no tindria que patir, no ja sols per arribar, també per arribar senceres i amb salut al final d'una tarda.... per oblidar.
Però un cop a casa, aquesta que cada dia descobreixo algo nou, aquesta on fins i tot he trobat gustet a planxar, veien el que surt en aquesta foto que encapçala el meu escrit, on neteges els vidres i gaudeixes amb tantes vistes, on la llum entre per tot arreu i el solet..... doncs decideixes que no tornes a passar una tarda com aquesta, que ja està bé i que de tant en tant, un bon cop de puny a la taula val la pena, ni que tingui que aguantar males cares, un cop més....

7 comentaris:

Glòria ha dit...

Una mala tarda, Joana? Jo tampoc la vaig tenir gaire encertada...
Ara per ara, ni de bones vistes puc gaudir!
Esperem que el dissabte sigui millor, oi?

TERESA ha dit...

Apendre a viure,no és sensill, et dire una cosa és imposible la vida es una sospresa diaria, i cada vegade que pensas que esta una mica encarrilade chaf passa alguna cosa nova que et sospren i no sempre de una manera agradable, les vistes ajudent... i la companya dels amics tambe

Tercera edad ha dit...

Hola Joana yo pienso que no hay mal que sien años dure, y tu con las ganas de hacer cosas, no te debes sentir mal y sabes que hay muchas personas que te apreciamos mucho un saludo Encarna

garbi24 ha dit...

Fa temps que he arribat a la conclusio de que , no hi ha res que s'esperi mes que la feina .
S'ha de fer sempre tot el que es pot , però no persegueixis imposibles , per que ningú et donara les gracies i sentera precedent , si avui ho fas demá també podrás .

Toni Soler ha dit...

No deixis que el temps et marqui l'agenda, en ocasions ens hem de deixar arrossegar.

Donar un cop en la taula? ...en ocasions és més fàcil dir (..) o se m'ha oblidat(..) s'empipen igual i ens estalviem el disgust.

Boniques vistes, has fet un bon canvi

Petons

Striper ha dit...

Esp'ero que ara ja estiguis mes tranquila i relaxada, bon diumengue guapa.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Més d´una ocasió he dit que comportar-se en un moment, o dos, o tres, o el que faixi falta en la vida, l´actitud ferotge de la pròpia personalitat no te que tindré cap problema ... pot demostrar que se és civilitzat i coherent en el entorn que ens envolta.

Poca broma amb pessigar els sentiments.

Un petonas