Quan son sinceres, son magnífiques.
Entre diumenge i dilluns he viscut alguns moments especials, moments de retrobaments, ja tocava, posar la primera pedra és important, ara queda aixecar l'edifici, no serà senzill, cal paciència i molta força de voluntat. la tindrem?, jo espero que sí.
Diumenge dinar dels 79 anys de la meva mare, no ha volgut esperar els 80... ella és així. 32 persones a taula, 7 germans i germanes, amb les parelles i una part dels nets i netes, la besneta, alguns dels nets no varen poder venir per motius laborals però a la vegada d'altres varen venir amb les noves parelles, és fan grans.... Bon ambient, conèixer persones noves, bona teca i bones intencions, tot això al mig de la natura amb solet i jo hi vaig estar de gust.
He de donar gràcies als que ho varen comprar i gestionar, aquest cop la Joana no va participar d'això, ni que vaig fer tot el possible per ajudar el mateix dia.
Ahir dilluns, visita que agaiexo molt a can PSC, ell sap qui és i jo se qui és ell, no ens va caler massa paraules, jo crec que hem aclarit els petits "roces" que han pogut sorgir i també que terceres persones foten foc.
Però ell és bon noi i jo li tinc certa debilitat, no em fa res dir.ho doncs ell ja ho sap, compartim en Sabina, l'Hotel California i algunes "afeitades" "induides" per no escoltar rondinar la Joana. Dos petons i un somriure, jo en vaig tenir més que suficient per quedar encantada.
Les bones intencions, si son sinceres, valen més del que jo peso, que no és poc!.
Aquesta imatge, que trobo preciosa, me la fa arribar el meu germà Jaume, a veure qui endevina qui és la Joana.... (no val la família eehhh).
Entre diumenge i dilluns he viscut alguns moments especials, moments de retrobaments, ja tocava, posar la primera pedra és important, ara queda aixecar l'edifici, no serà senzill, cal paciència i molta força de voluntat. la tindrem?, jo espero que sí.
Diumenge dinar dels 79 anys de la meva mare, no ha volgut esperar els 80... ella és així. 32 persones a taula, 7 germans i germanes, amb les parelles i una part dels nets i netes, la besneta, alguns dels nets no varen poder venir per motius laborals però a la vegada d'altres varen venir amb les noves parelles, és fan grans.... Bon ambient, conèixer persones noves, bona teca i bones intencions, tot això al mig de la natura amb solet i jo hi vaig estar de gust.
He de donar gràcies als que ho varen comprar i gestionar, aquest cop la Joana no va participar d'això, ni que vaig fer tot el possible per ajudar el mateix dia.
Ahir dilluns, visita que agaiexo molt a can PSC, ell sap qui és i jo se qui és ell, no ens va caler massa paraules, jo crec que hem aclarit els petits "roces" que han pogut sorgir i també que terceres persones foten foc.
Però ell és bon noi i jo li tinc certa debilitat, no em fa res dir.ho doncs ell ja ho sap, compartim en Sabina, l'Hotel California i algunes "afeitades" "induides" per no escoltar rondinar la Joana. Dos petons i un somriure, jo en vaig tenir més que suficient per quedar encantada.
Les bones intencions, si son sinceres, valen més del que jo peso, que no és poc!.
Aquesta imatge, que trobo preciosa, me la fa arribar el meu germà Jaume, a veure qui endevina qui és la Joana.... (no val la família eehhh).
11 comentaris:
M'alegro molt que et aclarisis lescoses amb aquest company que dius respecta a la foto jo crec que ets la que esta entre dos nois amb un nen al devant o la de primera fila amb nen a braços.
Striperrrrrrrr
que la foto te casi 40 anys carinyo!!
Joana, em sembla que vam coincidir a Can PSC, jo també hi era!
Lo de la família és genial i, penso que ets la tercera nena, començant per la dreta, de les quatre que hi ha juntes a baix de tot. A tu no t'he conegut de petita, però a l'Elisabeth sí.
Bona nit i un petó.
No tinc ni idea de qui pots ser a la foto, potser aquesta nena que està sola a l'esquerra amb la mà a la cinura que ja començava a plantar cara al mon.
Siguis qui siguis, la foto es preciosa.
Enhorabona pel aniversari de la mare.
Una abraçada.
La peque, que tiene un joven en brazos. Cual es el premio...
jejeje
Un saludo
Bonita foto,
Felicidades a la teva Mare
Ha guanyat la Glòria!!
Soc la tercera començant per la dreta de la fila del davant.
Amb minifandilles je je.
Napo... mecachis el premio era una cena en el japonés del Cami de la Serra, conmigo, claro :)
Escolta!!!! que he guanyat!!!!!
Anem al japonès... je je je.
Un petonàs i bona nit.
joana, sempre et jugues el mateix? però si sempre perds..... jejeje Si vols a mi el meu "premi" pot ser portar-me a la casa dels petons, jajaja Una abraçada
Maite
gràcies, encara "planto cara", ni que sovin rebo algún clatellot.
Glòria,
amb tu a la fi del Mon, ho saps...
Carles...
juas juas juas, et recordo que vas perdent la nostre aposta, i sols tens temps fins el 21... s'et acaba...
Per cert, és que em moro de ganes d'anar al japo!.
Ummmmmmmmm. Augmentem l'aposta? ja que quan vegis que he guanyat potser quedaràs "atònita".JAJAJA
Jo apostava per la mateixa que la Glòria, per tant, hauria encertat ;)
Publica un comentari a l'entrada