dimecres, 4 de juny de 2008

Aprenentatge...


Quan jo era molt joveneta, cert, ja fa molts anys, però els que esteu propers a mi en edat ho recordareu, quan entraves a una empresa, fos la que fos, començaves des de baix, mica a mica, amb els anys, anaves aprenent, callaves quan "tocava" si no en sabies prou i podies pujar si l'empressa era prou potent.
Jo vaig començar de carnissera, amb 14 anys acabats de fer, primer sols embolicava la carn, mica a mica la jefa "Filbà" em va ensenyar a tallar i esmolar. Primer ofici que vaig tenir i el recordo amb molt d'afecte. Uns anys després vaig tenir la oportunitat de recuperar el mateix, abans d'entrar a Can PSC, ja veieu....
Aquesta petita introducció a la meva vida laboral, ve donada perquè avui és del tot diferent. Avui, alguns aspirants a jasp entren sense cap preparació, cauen bé a l'amo, o bé algú els recomana, el que coneixem com "dedocràcia".
Primer fan molts mèrits, diuen sí i amèn a qualsevol cosa que l'amo de l'empressa desitgi, estàn 24 hores al seu servei, fins i tot els caps de setmana. El que l'amo ni veu ni pensa, és que li volen fotre el negoci.
Està molt bé ser jove, estar capacitat, però fins i tot jo amb 46 anys tinc un munt de coses per apendre, vull seguir aprenent fins que mori. Fins i tot els millors petons de la meva vida els he donat quan ja era madura i la pràctica em va conduir al plaer.
Ells han d'entendre que també necesiten temps, ser jove no vol dir ser ignorant, ni molt menys, però uns anys per apendre, els necessita qualsevol.
L'amo, per cert, ni s'adona fins que el seu "butacó" desapareix del seu despatx...
(qualsevol semblaça amb la cruel realitat, és pura ficció).

12 comentaris:

Naya ha dit...

Joana,
m'agradaria saber de quin jove o quins joves estàs parlant. M'ho pregunto, de veritat.

Em pregunto si parles d'alguns joves que a més de treballar i/o estudiar, treuen temps per dedicar-lo al PSC.

O d'alguns joves que quan s'ha de preparar o muntar algun acte, sempre que se'ls hi ha demanat, hi han col·laborat com els primers.

O d'alguns joves que quan s'ha de fer porta a porta (les campanyes electorals són una feinada, tu ho saps molt bé), són els primers en recórrer el barri de Cerdanyola amunt i avall, moltes vegades sense la companyia de cap company o companya del partit. Jo, en algunes campanyes, no massa llunyanes, he arribat a fer 700 visites.

O d'alguns joves que quan cal fer de secretaris en una assemblea, o coordinar una reunió d'esmenes, o posar i treure cadires, o portar a casa seva a algunes senyores grans després d'una reunió, doncs ho fan per gust, com ha de ser.

O d'alguns joves que fan i han fet de tot, i que ho continuaran fent. La llista seria massa llarga, i aquest no és el lloc per fer-la.

Em pregunto tot això, perquè no entenc el teu post. I m'agradaria que me l'aclarissis, però crec que serà molt millor si això ho parlem en persona, i no en l'espai de comentaris d'un bloc. Tampoc es tracta de que això s'assembli al "Aquí hay tomate", o al racó de les tafaneries.

En fi, un petó i a veure si ens veiem, que darrerament he anat bastant enfeinat i no m'he deixat veure gaire per Can PSC. Fins aviat.

Glòria ha dit...

Aprenem cada dia: "Cuanto más sé, más cuenta me doy de lo que no sé".

Víctor ha dit...

Hola Joana!

Com segurament ja saps (sé que sempre has seguit el meu blog) fa força temps que no parlo al meu blog, per varies raons; parlaré més endavant d'això.

Avui, però, quan he llegit el teu post (perque encara que no escrigui sí llegueixo), no n'he pogut estar. A banda de l'ovbi, estic totalment d'acord amb en Javi, crec que des de fa un temps els joves d'aquest país tenim grans problemes per poder tenir el nostre propi projecte de vida. Els jasp, joves que passem com a mínim 3 anys de la nostra vida estudiant (i molts de nosaltres també treballant) a l'Universitat amb la creença que les persones amb un futur més prometedor són les més preparades. Encara que rarament és així, el més normal és acabar la carrera i trobar-te treballant en mil empreses diferents fent treballs totalment fora de l'àmbit al que havies pensat. A més a més, cobrant poc i amb contractes de no més de mig any. La setmana que ve tinc els 2 últims examens de la carrera i encara no sé si acabaré treballant de fisioterapeuta. Per tot això els joves de la JSC lluitem per canviar les coses, intentant que els més "experts" ens escoltin. Tot i aguantar les opinions de persones de fora del partit que ens insulten i degraden, mentre els altres callen.

Aquesta és una de les raons per les que vaig deixar d'escriure. Quan vaig començar tothom escribia les seves opinions i els blocs eren un mitjà per intercanviar aquestes. Últimament, els blocs han passat a ser un mitjà d'insult gratuit, no argumentat, males formes i mentides.

En fi, un petó Joana i, com diu en Javi, fa temps que no em paso per la cinquena, a veure si ens veiem.

Joana ha dit...

Javier,
intento parlar de la diferència en maneres de buscar i trobar feina.
D'actituds i comportaments, de "formes".
No entenc el teu escrit, et dones per aludit amb el meu?.
No serà que estàs, esteu, a la defensiva permanentment?, per quin motiu?.
Crec, de veres, que em conèixes prou per saber que si vull dit "JSC", ho dic, soc tossuda i defenso el que crec, però no entenc com has llegit l'escrit.
Aquesta situació es dona a qualsevol empresa, al mon del dia a dia ok?.
Saps, perque ho saps, l'afecte que tinc per tu, m'he cuidat prou que ho sabessis fins i tot en situacions desfavorables.
Sou els únics que feu la feina a Can PSC?, tu saps que no, moltes altres persones ho fan anònimament i no ho diuen ni surten a les fotos.
M'ha sorprés un xic la teva reacció, però també se que no tens "mala llet".
T'espero a la cinquena, com sempre amb petons, si vens afeitat....
Glòria,
reina meva, jo cada dia se menys i mira que m'esforço...
Víctor,
els joves mai ho han tingut fàcil, saps que tinc tres fills en edat similar a la "teva" i ho se molt bé. Jo tampoc ho vaig tenir, però aqui estic.
Un petó i per cert.... escriu que ja toca i no deixis de fer.ho per pressions, més que en rebo jo..... no crec en rebi massa gent i aqui em tens.... "donant per cul", amb perdò!.
Petons grans als tres.

RHA ha dit...

Hola Joana,

Jo no creec que estiguem a la defensiva permanentment.

Com tu saps el dia té 24 hores, hi han moments a la vida que no són suficients.

Cap de nosaltres estem orgullosos de la "pausa" actual de la JSC. Però el que ens fa mal, és que des de fora s'ens critiqui. Perquè jo com a secretària d'organització podría rebre les queixes dels meus militants.

Però que militants del PSC, que ni conec, critiquin la meva desorganització, no ho permeto.

Joana ha dit...

Rosa,
veus com esteu a la defensiva?.
Parlo jo de la JSC al meu escrit?, crec que no sortiu enlloc, tampoc m'he de "justificar" si ho fés, que no és el cas en aquest moment.
Com que no acceptes crítiques?... uppss vas malament noia...
La democràcia, conèguis o no les persones, consisteix en opinar lliurement, acàs tu no reclames aquest dret?.
saps quin és el problema?, gaire bé ningú "discrepa" i els i les pocs i poques que tenim "l'atreviment" de fer.ho, doncs ja estem catalogats com "crítics".
Si voler un partit més obert, mes lliure i on tot.hom pugui dir la seva és ser crític, doncs aqui, la Joana, donant la cara i el pit, ho es.

Víctor ha dit...

jo segueixo insistint: crítica sí, insult no. Dir que la JSC es un tumor és un insult, no una crítica. Sé que no ho has dit tu, però percisament qui ho diu no dona la cara ni el pit.

Queda molt bé dir que s'és crític des de la barrera, però quan cal "saltar al ruedo" sempre ho acabem fent els mateixos.

Joana ha dit...

Benvolgut supersobri, Víctor per els amics, i no creus que aquesta "crítica" teva a d'anar, no per mi que aqui estic malgrat tots...., si no per qui us "insulta" d'amagat?, no ho he fet, ni ho faré mai, però amb ningú, que jo tinc tot el que fa falta, no com d'altres "mosquitas muertas" que van d'amagat, potser per això, sovint, aguanto males cares....
Però m'he fet gran, estic curtida.
Un petò.

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Uf, deu ni do!!!. Encara no entenc com un "post" "normal" ha aixecat una "mica" de pols.

Sense voler posar-me en un tema que no entenc i en soc aliè, només dir que a vegades mirem massa el que fa o diu l'altre, i/o veiem massa allà on no hi ha res.

O potser no sabem llegir, quan es diu que "alguns joves" significa que no tots i segurament aquests "alguns" són 3 ò 4 ben comptats.

En definitiva: diàleg i respecte.

zalakain ha dit...

La qüestió, crec jo, és que les coses no han canviat en el sentit de que avui hi hagi més "dedocràcia" que abans, més aviat a l'inrevés: avui dia és més fàcil assolir objectius amb l'esforç personal.

Salut!

Anònim ha dit...

LA JOVENTUD,TE UN GREU PROBLEMA HA PERDUT EL DO DE LA REBELIO.POBRETS TAN BONS MINYONS. JUGANT AMBA BAC.......

rosa ha dit...

Hola, Yo he entrado en este blog por pura casualidad y buscando otras cosas y la verdad que me he quedado enganchada en este escrito de "Aprenentatge".
Yo soy un poco más mayor que Joana pero también conozco el tema y os puedo asegurar que es así.
Otra cosa que me ha llamado la atención es la cantidad de jóvenes que han respondido al escrito (con razón o sin ella), lo bueno es que haya juventud y opinen. En el municipio del que yo soy a los jóvenes les importa un rábano la política y eso si que es triste por que el futuro está en sus manos.Cuando uno es joven todo lo ve negro pero como dice la Joaqna, se empieza desde abajo y cuando eres maduro/a te das cuentas que has avanzado más de lo que podías imaginar ¡ANIMOS JUVENTUD QUE VOSOTROS PODESIS Y EL FUTURO ES VUESTRO!